L’extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l’europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d’Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d’ultradreta i els moviments socials neofeixistes.

La extrema derecha española empezó a parecerse algo más a la europea cuando falleció el dictador Francisco Franco. La transición estuvo marcada por la violencia de los grupos parapoliciales y el terrorismo de Estado, pero pronto llegaron las bandas de skinheads neonazis, los ultras del fútbol, ​​y poco a poco, las nuevas formaciones de ultraderecha y los movimientos sociales neofascistas.

Noves veus d’una generació que no va viure el franquisme ni la transició, la primera generació formada en llibertat i en valencià, que es revolta contra el silenci i la invisibilitat. Sense cap voluntat canònica o doctrinal, el llibre és una suma coral que conforma una imatge plural rica en matisos, una petita mostra d’un gruix creixent de gent que no dimiteix del seu compromís amb el país.

¿Existe el fascismo en el Estado español? ¿Hay crímenes de odio? ¿Hay asesinatos motivados por odio racial o por motivos políticos? ¿Asistimos a un retroceso en la conquista de derechos de las mujeres? ¿Vox es fascista? Vox tiene un sindicato, ¿es obrerista? ¿Qué hay más a la derecha de Vox? ¿Cómo combatimos a la extrema derecha? ¿Cuáles son sus alianzas internacionales? ¿Se parece nuestra extrema derecha a la de Le Pen, Salvini, Bolsonaro o Trump?

El mite d’Antígona travessa la història d’Occident, des de l’Atenes de Sòfocles fins avui, per recordar-nos la cruïlla entre legalitat i legitimitat. I aquest dilema tan antic, el de la separació entre dret i justícia, el reprenem avui conscients que és el marc des del qual prenen sentit moltes de les accions dels moviments socials i l’esquerra anticapitalista en la praxi política quotidiana.

Antígona emmordassada és un projecte sorgit de la voluntat d’explicar la cultura política comuna que ressegueix els nostres carrers, eminentment desobedient, i forjada per pràctiques que contraposen la legitimitat de causes justes a una legalitat forjada en l’obediència al poder.

Aquest llibre busca servir d’excusa per aturar-se, ni que siga momentàniament, i pensar el País amb una certa perspectiva. Perquè l’impuls transformador no depén només de l’atreviment o de l’estat d’ànim -que també-, sinó que necessita una direcció. Sabem on volem anar per començar a transitar el camí que ens hi ha de portar.” (p. 9)

Com s’indica a la introducció, al llibre trobareu interessants reflexions generals i també sectorials (del camp, dels moviments socials, dels mitjans de comunicació…) de setze autors i cinc autores, nascuts en les dècades dels setanta i vuitanta, l’anomenada al llibre “generació de l’escola en valencià”. Opinions fonamentades, i ben expressades.

Aquest llibre recull les ponències de diversos autors i autores que participaren al seminari realitzat a la ciutat alemanya de Nurmberg l’any 2012 sobre l’extrema dreta i les qüestions de gènere. Especialistes en la investigació de l’extrema dreta de diversos països d’Europa es van trobar a la ciutat alemanya per analitzar el paper de les dones dins l’extrema dreta a cada país, així com els discursos i les polítiques de gènere d’aquestes organitzacions. Sobre el cas espanyol, el text està elaborat per la politòloga berlinesa Frauke Büttner i el periodista valencià Miquel Ramos.

Un text de la militant marxista i feminista Clara Zetkin escrit el 1923. Miquel Ramos, especialitzat en moviments de l’extrema dreta, dona pas a Zetkin amb el pròleg, on posa en valor les seves reflexions i ajuda a llegir-les des del present.