Mes: octubre de 2018

“El fantasma del catalanisme és el comodí de la dreta valenciana”

per

Miquel Ramos, un dels periodistes agredits en la manifestació del 9 d’octubre de l’any passat a València, parla amb ‘Públic’ de l’ultradreta valenciana, dels crims d’odi i de la situació a Catalunya.

VALÈNCIA – 06/10/2018- ÀNGEL FERRERO – PUBLICO – @angelferrero

Sense por a arriscar-nos, podem afirmar que el nom de Miquel Ramos (València, 1979) el coneix qualsevol periodista que hagi escrit algun cop sobre la ultradreta a Espanya i, més concretament, al País Valencià. Col·laborador de diversos mitjans de comunicació, és també coautor del projecte crimenesdeodio.info (2015), un mapa i un registre sobre els delictes d’odi comesos a l’Estat espanyol. L’any passat va ser un dels periodistes agredits durant la manifestació del 9 d’octubre a la ciutat de València.

D’aquí uns dies se celebra el 9 d’octubre, la Diada del País Valencià. L’any passat la manifestació, que es va celebrar tan sols vuit dies després del referèndum de l’1-O enmig d’un ambient molt tens, va acabar amb agressions de l’ultradreta contra els manifestants. Què va ocórrer exactament?

Al País Valencià, l’extrema dreta sempre ha tingut un marcat component catalanòfob i d’autoodi cap a tot allò valencià que no encaixe en el seu model de valencianitat. Durant els mesos anteriors al 9 d’octubre de 2017, els esdeveniments a Catalunya i el recent referèndum de l’1 d’Octubre havien encès els ànims d’aquests grupuscles que portaven uns anys poc actius i es limitaven a atacar el govern tripartit de la Generalitat i els ajuntaments governats per l’esquerra i el valencianisme. La tradicional manifestació del 9 d’Octubre, en aquell context, esdevingué un objectiu fàcil i definit: l’esquerra valencianista tota junta el dia en que s’aplega tota l’extrema dreta valenciana a la ciutat de València. Les xarxes socials d’extrema dreta estaven farcides de crides al boicot de la tradicional marxa valencianista. La inexplicable absència de policia i la presència ja una hora abans de la cita de grups organitzats que tenien com a objectiu rebentar la manifestació amb violència va provocar que les primeres persones que s’acostaven per unir-se a la manifestació foren atacades impunement. Després, l’afluència de cada vegada més contra-manifestants que ocupaven la plaça i la decisió de la policia de no desallotjar-los i arraconar els manifestants que sí que tenien permís per ocupar la plaça, va desembocar en l’espectacle lamentable d’agressions, insults i coaccions, que es va permetre al llarg de tot el recorregut.

Qui hi ha al darrere d’aquestes agressions?

Els autors de les agressions físiques són majoritàriament homes d’entre 18 i 40 anys, molts d’ells vinculats a grups ultres del futbol, als qui cal sumar elements espontanis que buscaven gresca i havien arribat per unir-se a la cacera de rojos i valencianistes. Altres dels agressors són persones més majors que en altres contextos no són extremadament violentes però que, veient l’orgia d’insults i coaccions impunes, es van llençar a la gresca. Cal sumar-hi la violència verbal, els robatoris, les coaccions i les amenaces que es van produir al llarg de tota la manifestació. D’aquests atacs hi van participar persones de totes les edats, des de menors fins avis i àvies enfurismats, i tot davant la policia nacional, que aquell dia no va efectuar cap detenció ni cap identificació.

Abans de començar l’entrevista m’heu comentat que hi ha més de 20 investigats per aquelles agressions arran de la col·laboració ciutadana. Considereu que la policia no ha fet suficientment la seva tasca?

Les agressions més greus van ser captades per diversos mitjans de comunicació que retransmetien en directe. Les xarxes socials també es van omplir de testimonis dels atacs, de vídeos i fotos dels agressors i dels nombrosos atacs contra manifestants i periodistes. La societat es va mostrar indignada davant l’extrema violència i l’actitud passiva de la policia, pel què la societat civil, polítics i mitjans de comunicació es preguntaven com havia pogut passar i exigien responsabilitats i actuacions contundents contra els agressors. La col·laboració ciutadana ha estat clau per identificar alguns dels atacants.

Què espereu aquest 9-O?

Enguany l’extrema dreta ha canviat d’estratègia i sap que tornar a ocupar il·legalment la plaça i tractar d’agredir de nou els valencianistes no els resultaria igual de fàcil que l’any anterior. Per això han demanat permís a Delegació del Govern per manifestar-se durant tota la vesprada i ben aprop de la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre i dels grups antifeixistes. Hi haurà diversos actes organitzats per l’extrema dreta i el regionalisme, que envoltaran en hora i lloc la marxa de l’esquerra i el valencianisme, prevista enguany per a les 18:30 de la vesprada. Tot i que el Govern espanyol ha assegurat un desplegament policial sense precedents que garantirà l’ordre, la coincidència al llarg de tota la vesprada de nombrosos actes que aplegaran tota l’extrema dreta i el regionalisme serà difícil de gestionar. Ara bé, el valencianisme enguany no acudirà desprevingut, i s’ha organitzat bé per evitar que qualsevol grup violent torne a atacar la marxa.

Quina és la força actual de l’ultradreta al País Valencià? Quins grups destaquen?

L’extrema dreta al País Valencià és irrellevant política i socialment. Són grupuscles sense cap tipus d’incidència social però amb una gran activitat a les xarxes socials. Tot i que el darrer any han incrementat notablement el seu activisme, no deixen de ser sempre els mateixos, que no apleguen mai més d’un centenar de persones. Electoralment, a més, no sumen entre tots ni 10.000 vots a tot el país. Ara bé, la seua virulència, la constant exhibició a les seues xarxes i la seua visibilització en distintes accions (sobretot de boicot a altres organitzades per l’esquerra i el valencianisme i especialment cada 9 d’Octubre durant la processó cívica) i la impunitat de la que han gaudit històricament, els ha magnificat i inclús encoratjat. Però en realitat no deixen de ser un minúscul reducte folklòric i visceral que passa desapercebut per la gran majoria de la societat.

Sou impulsor del mapa de crims d’odi a l’Estat espanyol, presentat el 2016. Heu observat un augment dels delictes d’odi des d’aleshores?

Existeix una major sensibilitat i informació sobre allò que són els crims d’odi, i per tant es denuncien i es visibilitzen més que abans, però així i tot, només coneixem una part, ja que molts altres, per diferents circumstàncies de les víctimes, no són denunciats. Si que podem afirmar que han crescut els de caràcter islamòfob, xenòfob i catalanòfob, tal i com han recollit diversos informes. Per altra banda, l’ús inadequat que està fent l’Estat espanyol d’aquesta legislació, ha provocat moltes suspicàcies, fins i tot un toc d’atenció dels organismes internacionals experts en la matèria. Un exemple és tipificar els atacs a la policia com delictes d’odi, com si aquesta representés un grup vulnerable, un subjecte de protecció especial com les minories, per les què està pensada esta legislació. El mapa crimenesdeodio.info recollia els crims d’odi amb resultat de mort des de 1990 fins 2015. Vam documentar més de 80, però en aquests darrers tres anys hem de lamentar alguns més. En uns mesos tindrem el mapa actualitzat amb els nous casos.

Hi ha qui ha comparat la situació actual a Catalunya –amb l’aparició de grups com els GDR, en els quals participen membres d’organitzacions d’ultradreta– amb l’anomenada Batalla de València, el conflicte político-lingüístic els efectes del qual van durar fins ben entrada la dècada dels noranta. Ho subscriuríeu?

Si que hi ha certes similituds malgrat ser contextos ben diferents. En primer lloc, el suport de l’Estat i dels mitjans de comunicació és clau, tan per construir un relat com per legitimar qualsevol acció contra els qui amenacen el règim. En segon lloc, la impunitat amb la què es porten a terme accions violentes. I en tercer lloc el blanquejament de l’extrema dreta que fan la majoria de mitjans de comunicació, conscients que aquesta força de xoc de l’espanyolisme els és útil, però cal ocultar-la o disfressar-la de “ciutadans indignats” sense cap altre objectiu que mantenir l’ordre i l’estabilitat de l’Estat.

El 2019 se celebren eleccions municipals i autonòmiques al País Valencià. Veurem un rearmament ideològic del Partit Popular? Com a mínim des del 2016, la seva presidenta, Isabel Bonig, acusa fins i tot a Compromís de “pancatalanisme”…

El fantasma del catalanisme és el comodí que fa servir la dreta valenciana cada vegada que hi ha eleccions. Ara el PP competirà amb Ciudadanos, amb VOX i amb un grapat de formacions regionalistes que porten l’anticatalanisme com bandera. Així i tot, la societat valenciana cada vegada te menys interès en reviure aquest fals conflicte identitari, i està més preocupada per altres coses que afecten al seu dia a dia. 

L’extrema dreta i el 9 d’Octubre: un any de campanya contra el valencianisme

per

MIQUEL RAMOS (València) – 10 d’oct, 2018 – Diari Jornada

Tots els grupuscles de la constel·lació ultradretana valenciana eren el 9 d’Octubre passat a València. No en són més, i fora de la comarca de l’Horta pràcticament són invisibles. Alguns formen part de formacions ultres que fa anys que prediquen al desert. Altres es reinventen constantment arran dels continus fracassos i disputes internes. La majoria, però, formen part d’una massa que no milita, però que arriba fidel al toc de corneta de l’anticatalanisme. Aquella vesprada no eren més d’uns quants centenars, però la seua visceralitat i extrema violència els va sobreexposar i semblava que València era un territori hostil per a la democràcia i el valencianisme. Res més lluny de la realitat.

Durant anys, el Partit Popular i els grupuscles regionalistes han mantingut viu el fantasma del catalanisme al País Valencià, que als anys setanta i vuitanta es va traduir en una cruenta campanya de violència contra l’esquerra i el valencianisme. No fou cap Batalla de València com es coneix aquell període, sinó una autèntica cacera constant de tot allò que reivindicara la normalització de la llengua, l’autogovern i la democràcia després de 40 anys de dictadura, tot en el context d’un franquisme residual que no va morir al llit del dictador.

Els mitjans de comunicació regalaren a eixe moviment violent i involucionista l’etiqueta de «valencianista» i presentaren un conflicte identitari que no fou més que una cacera de demòcrates: només hi havia una manera de ser valencià i era la que ells preconitzen, sense cap contaminació catalana i fidel a Espanya. La resta, agents a sou de Catalunya o simplement traïdors. Aquest fals relat fabricat per la dreta espanyolista ha servit per deshumanitzar i desvalencianitzar l’oponent, i legitima qualsevol atac als traïdors que formen part de la conspiració per despersonalitzar el poble valencià i sotmetre’l als dictats dels catalans. Aquesta massa social va coaccionar tot un país a base de violència i va tenir la complicitat de mitjans de comunicació, amb la covardia o simpatia d’alguns polítics i amb una sospitosa impunitat.

La seua activitat política ha caigut fins al mínim amb els anys, i avui ja només en queden les restes. Així i tot, el PP ha jugat durant anys a atiar el monstre del catalanisme per provar de pescar en aquest riu i tapar els escàndols que l’han esquitxat els darrers anys. I això ha provocat certa prudència a part de l’esquerra a l’hora de defensar sense complexos allò que defensaven abans dels anys de plom de la Transició.

Lluny d’avergonyir-se d’aquelles violentes accions del darrer 9 d’Octubre, des d’aleshores les xarxes socials de l’extrema dreta presenten aquella cacera com un èxit i criden a tornar-hi enguany. Sobretot quan durant tot aquest darrer any han repetit impunement accions de boicot i assetjament en nombrosos actes de l’esquerra, l’independentisme i el valencianisme arreu del país, des de Dénia fins a Benicarló, passant per Paiporta, Bétera i de nou València. Un bon grapat d’aparicions que fa uns anys eren més aviat esporàdiques i que enguany s’han multiplicat notablement; algunes amb moments de gran tensió i altra volta amb una inacció policial que ha sigut qüestionada inclús pel mateix delegat del govern espanyol —davant l’evidència de les imatges de l’atac ultra a l’Aplec del Camp del Túria fa unes setmanes.

Malgrat que hi ha un procés judicial obert, encara en fase d’instrucció, en què s’investiga més d’una vintena dels atacants del darrer 9 d’Octubre, els principals instigadors d’aquests grups marginals mantenen l’objectiu de tornar a impedir o, almenys, assetjar la marxa valencianista. Enguany, a més de les nombroses crides individuals a les xarxes socials de no permetre la manifestació valencianista, diverses organitzacions de l’entorn han demanat permisos per envoltar legalment la marxa de l’esquerra amb actes al llarg del seu recorregut. La delegació del govern espanyol els ha autoritzat tots i s’ha compromès a garantir el desenvolupament normal de totes les convocatòries. Per una banda, el bloc valencianista format per la Comissió 9 d’Octubre, l’esquerra independentista i les columnes antifeixistes i, per l’altra, organitzacions regionalistes i d’extrema dreta es repartiran el centre de València entre les 17 i les 22 hores del 9 d’Octubre vinent.

Quan falta poc més d’una setmana per a la Diada, tant el PSPV-PSOE com la UGT han decidit abandonar la Comissió 9 d’Octubre, de la qual han format part des dels inicis per organitzar la manifestació de l’esquerra valencianista. De la mateixa manera que el PSOE va claudicar als anys vuitanta davant la violència feixista, ara decideix fer un pas enrere i evitar qualsevol relació pública amb els empestats catalanistes. Aquest moviment ha estat interpretat pels ultradretans com una victòria, alhora que no obliden que el PSOE és també un dels enemics a abatre, siga o no a la manifestació. Així ho demostren els recents missatges a les xarxes socials amb amenaces al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, poques hores abans d’anunciar-se la seua presència als actes institucionals de la Diada.

Sobreexposició a les xarxes i lluita pel lideratge 

Les xarxes socials són avui el principal espai d’activitat del regionalisme i de l’extrema dreta valenciana. Poc més d’una desena de grups de Facebook apleguen milers de membres que comparteixen un odi visceral al valencianisme, les persones migrants i l’esquerra. Allà s’hi promouen tots els actes que s’organitzen a l’univers ultra, als quals, malgrat els milers de seguidors a les xarxes, sempre hi van els mateixos. Això ha provocat més d’un retret i algunes disputes internes entre membres i organitzacions que proven d’abanderar l’antivalencianisme. Lluny queda el lideratge del Grup d’Acció Valencianista (GAV), principal força de xoc durant dècades, hui convertida en un grupuscle encara més marginal que abans i amb una activitat que passa totalment desapercebuda.

Per contra, qui n’hauria pres el relleu serien els nous grups sorgits de les xarxes socials, hui registrats com a associacions, tals com Torres Blaves o Defenem Valéncia [sic]. Aquests col·lectius sorgits a partir dels grups de Facebook són els principals focus de propaganda antivalencianista i espanyolista.

Els seus representants han participat sovint en actes conjuntament amb l’extrema dreta de Vox i España 2000, els dos partits que també ara es disputen el lideratge de la dreta del PP i Cs. Curiosament, dues de les cares més visibles d’aquests partits són dos vells coneguts: l’empresari i advocat José Luis Roberto (España 2000) i l’advocat Juan García Sentandreu (Vox), que en el passat havien compartit actes i pancartes.

Malgrat aquesta vella amistat, no són poques les publicacions i els comentaris als fòrums d’España 2000 contra Vox. Si durant anys el partit de Roberto havia concentrat gran part del vot ultradretà al País Valencià, l’ascendent protagonisme de Vox a tot l’Estat amenaça d’arrabassar-li l’hegemonia dins la galàxia ultra. Sentandreu ja havia competit contra España 2000 amb la marca que va fundar l’any 2004, Coalició Valenciana. Els continus fracassos van fer que es dissolguera l’any 2011, quan va obtenir poc més de 7.000 vots al País Valencià, mentre España 2000 aconseguia quatre regidors. Ara, Sentandreu es troba immers en una lluita pel lideratge de la branca valenciana de Vox, de la qual pretén esdevenir cap de llista en les pròximes eleccions.

Un altre insistent competidor és Avant, un partit creat per les restes d’altres experiments electorals que a les darreres eleccions, l’any 2015, no va aconseguir més de 1.300 vots a tot el País Valencià. Aquesta formació s’esforça per ocupar l’espai regionalista orfe després del fracàs de Coalición Valenciana. Avant és un dels grupuscles que ha demanat també permís per manifestar-se el 9 d’Octubre vinent.

Tots aquests partits irrellevants políticament s’atorguen el títol de representants del poble valencià. Malgrat que representen tots plegats una minúscula part de la societat valenciana, la seua sorollosa presència allà on van i la seua sobreexposició en les xarxes socials els atorguen un protagonisme que políticament i socialment no tenen.

L’antifeixisme valencià prepara una mobilització històrica per al 9 d’Octubre

per

MIQUEL RAMOS (VALÈNCIA) – 08 d’oct, 2018 – Diari Jornada

Poques setmanes després de les brutals agressions feixistes del 9 d’Octubre de l’any passat a València, vora 8.000 persones prenien els carrers de la ciutat per solidaritzar-se amb les víctimes i donar una resposta al carrer a aquella cacera. Sota el lema Contra el feixisme i per les llibertats. No passaran!, persones de totes les edats convocades per nombrosos col·lectius van omplir el centre de València el dissabte 28 d’octubre en una demostració de força per curar les ferides dels violents atacs dels ultres pocs dies abans.

Feia anys que no es vivia una manifestació antifeixista d’aquesta magnitud a la ciutat. “Fou una dosi d’autoestima i una reparació necessària, una resposta immediata a un dels atacs més greus que ha patit el valencianisme i l’esquerra en els darrers anys; calia demostrar que la violència feixista no ens aturarà i no ens impedirà eixir al carrer a reivindicar allò que som i com pensem”, explica una de les persones que va participar a l’organització de la manifestació. “El problema el tenen els intolerants, els qui no accepten que alguns valencians pensem diferent, i ens neguen el dret a mostrar-ho i fins i tot a existir. És feixisme en estat pur”, apunta l’activista.

Pancarta de l’esquerra independentista a la manifestació del 28 d’octubre. FOTO LLUÏSO LLORENS

Un any després, a pocs dies del 9 d’Octubre, la preocupació perquè es tornen a repetir els atacs de l’extrema dreta a la marxa valencianista és evident, sobretot després què el Delegat del Govern espanyol a València, Juan Carlos Fulgencio, haja autoritzat fins a cinc actes de l’extrema dreta abans, durant i després de la marxa valencianista. Aquest allau de convocatòries respon, tal i com confessen els propis ultres a les xarxes, a una estratègia per envoltar i emprenyar la manifestació que ja fou atacada l’any passat. L’extrema dreta vol tornar a ser la protagonista, però aquesta vegada amb el permís i la benedicció de les autoritats. De fet, dues de les convocatòries dels ultres estan sol·licitades per entitats a les que pertanyen dos dels vint-i-cinc investigats (fins ara) pels atacs de l’any anterior. La decisió del Delegat del Govern d’autoritzar fins a cinc actes d’extrema dreta ha estat criticada per tots els col·lectius i no pocs periodistes (que també van patir tacs ultres) que reclamen un 9 d’Octubre en pau.

Mobilització antifeixista

Tot i que el Delegat del Govern ha promès garantir la seguretat al llarg de tota la jornada amb un desplegament policial inèdit, l’esquerra valencianista no se’n refia i ha decidit prendre les seues pròpies mesures de seguretat, a més d’organitzar un bloc antifeixista que ajuntarà diverses columnes d’activistes provinents de tot el País Valencià. Aquest bloc promet ser una nova demostració de força davant els intolerants. “Arran dels fets ocorreguts el darrer 9 d’octubre, som conscients de la importància de la manifestació d’aquest any, i en eixe sentit hem creat aquestes columnes amb la finalitat de facilitar l’assistència a totes aquelles persones d’arreu del País Valencià que vulguen participar, especialment en aquelles zones on existeix un moviment antifeixista actiu”, explica una portaveu de la coordinadora antifeixista. Nombrosos col·lectius formen part d’aquesta nova plataforma, que utilitza el genèric d’Antifeixistes del País Valencià, popularitzat des de fa més de 10 anys per anteriors iniciatives antifeixistes arreu del territori.

Foto Lluïso Llorens

El moviment antifeixista valencià sempre ha estat viu malgrat que no sempre s’ha mostrar als carrers amb la mateixa intensitat. Des de principis dels anys ’90 fins l’actualitat, s’han succeït nombroses plataformes, iniciatives i esdeveniments on l’antifeixisme ha estat l’eix central, tot i que aquest sempre ha estat un moviment transversal present en tots els moviments socials de l’esquerra i el valencianisme. Una històrica militant antifeixista explica la projecció d’aquest moviment al llarg dels anys: “La violència de l’extrema dreta al País Valencià ha afectat tots els col·lectius, des dels valencianistes fins les ONGs, les universitats, llibreries, partits polítics, centres socials, comerços, actes de tot tipus i persones de totes les condicions. Ha sigut aquesta violència indiscriminada i massa sovint impune la que ha creat una gran consciència antifeixista al País Valencià”. De nou enguany, la violència feixista ha tornat a rearmar el moviment antifeixista de cara a la diada, on la Comissió 9 d’Octubre i el bloc antifeixista desfilaran conjuntament amb un important servei d’ordre propi que garantirà la seguretat als assistents, segons expliquen representants d’ambdues plataformes.

“No es pot mirar cap a una altra banda”

L’extrema dreta valenciana sap que té menys capacitat d’organització que els moviments d’esquerres valencianistes, però sap triar el moment i la manera d’actuar, a més de comptar amb la històrica impunitat de la què ha gaudit històricament. Per això l’antifeixisme valencià ha volgut treure múscul i demostrar que no hi ha cap por a prendre els carrers. Segons un membre de la Columna Guillem Agulló, que ajuntarà activistes del nord del País Valencià, “no es pot mirar a una altra banda o fer com que no ha passat res, els atacs rebuts no poden quedar impunes i és el moment d’eixir al carrer a dir prou. O s’és part de la solució o, sentint-ho molt, s’és part del problema. És una responsabilitat històrica i amb el nostre present”. Aquest sentiment de responsabilitat dins els moviments socials que preparen les columnes antifeixistes és compartit: “si el que volen els feixistes és atemorir-nos perquè ens quedem a casa, van a obtenir el contrari: anem a eixir al carrer i anem deixar clar que no els tenim cap por i que els carrers no són seus”, afirma rotund un dels organitzadors de la Columna Miquel Grau, que es arribarà des d’Alacant.

Grups de cultura popular a la massiva mobilització de l’any passat. Foto Lluïso Llorens

Des de la Columna Guillem Agulló reivindiquen la necessitat de refermar la consciència antifeixista: “L’antifeixisme no és un fi ni és només un posicionament polític, és també una forma de vida i de relacionar-se. No crec en aquest discurs de la neutralitat o apolític, ja que tot té connotació política i serveix a uns determinats interessos, per això l’antifeixisme ha d’estar present en tot els aspectes de la nostra vida, en tots els espais, en cada expressió popular o mobilització, inclòs el 9 d’Octubre, sense perdre la perspectiva, històrica i cultural.” Altre dels activistes involucrat a la Columna Miquel Grau, adverteix: “Que ningú es pense que açò no li afecta directament: les organitzacions feixistes es reorganitzen i passen a l’ofensiva al País Valencià, a l’Estat Español i a tota Europa, i si no les frenem a temps, ho patirem tots i totes. L’any passat va ser el 9 d’Octubre, però què ocorrerà quan decidisquen atacar una manifestació durant el Primer de Maig, una mobilització feminista o rebentar assemblees a la Universitat? No podem permetre’ls arribar a açò. Aquest 9 d’octubre hem de ser milers a València”.

“Que ningú es pense que açò no li afecta directament: les organitzacions feixistes es reorganitzen i passen a l’ofensiva al País Valencià, a l’estat espanyol i a tota Europa, i si no les frenem a temps, ho patirem tots i totes”

Sobre la continuació d’aquesta coordinadora, tots els activistes confien en que seguirà endavant una vegada passe el 9 d’Octubre, tot i que segons una portaveu, caldrà valorar a les diferents assemblees allò que passe el dia 9. Ara però, l’objectiu és mostrar múscul contra les coaccions dels feixistes que porten setmanes escalfant les xarxes amb amenaces i crides a la violència. Així i tot, des de l’organització del bloc antifeixista es demana no caure en la por ni en les provocacions i donar un bon exemple d’unitat i fermesa. L’activista de la Columna Guillem Agulló insisteix: “Els qui vinguen a la manifestació del proper 9 d’Octubre podran contar amb orgull que van estar presents el dia que va ser l’inici de la fi de la impunitat feixista i es va començar a expulsar els intolerants dels carrers de València.”

Miquel Ramos: ‘L’extrema dreta valenciana és més un problema d’ordre públic que no polític’

per

Entrevista d’Arnau Lleonart per a Vilaweb publicada el 9 d’octubre de 2018

Aquesta vesprada la ultradreta vol repetir els atacs de l’any passat a la manifestació valencianista que ha convocat la Comissió 9 d’Octubre. Fa un any, militants d’extrema dreta van assetjar i agredir els manifestants mentre la policia s’ho mirava passivament. Enguany la delegació del govern espanyol ha autoritzat manifestacions molt a prop de la de la comissió, convocades per organitzacions d’extrema dreta que l’any passat van participar en les agressions, com ara España 2000. Es repetiran els atacs? En parlem amb el periodista Miquel Ramos, expert en els moviments d’extrema dreta, que escriu en mitjans com ara la Directa, la Jornada, la Marea i The New York Times.

Arran dels atacs de l’extrema dreta el Nou d’Octubre de l’any passat, l’antifeixisme s’ha organitzat per protegir la manifestació. Què pot passar aquesta vesprada?

Si la policia fa la seua feina, no hauria de passar res. L’extrema dreta té clara intenció de tornar a impedir la manifestació, però si la policia actua com ha promès el delegat del govern, ha de retirar tots els ultres que pretenen ocupar la plaça abans de la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre. Això hauria de passar. Però pot passar que, havent autoritzat cinc manifestacions que tenen com a única intenció envoltar la manifestació de la Comissió 9 d’Octubre, hi haja un problema si la policia no controla els elements perillosos que l’any passat ja van actuar. La manifestació de la Comissió 9 d’Octubre i la d’Antifeixistes del País Valencià són totalment pacífiques i demanen de no caure en provocacions. Volen poder desfilar per la seua ciutat tranquil·lament, com no van poder fer l’any passat.

En el partit València-Barça de dissabte els Yomus ja van voler escalfar el carrer.

És habitual, no ens preocupa això. Els grups violents d’extrema dreta al País Valencià són minoritaris i més que coneguts per la policia. Si avui tenen la intenció d’arribar a la manifestació de la comissió, estic segur que la policia sabrà en cada moment on són, quant de temps hi seran i qui són. Han de fer la seua feina i evitar que passe com l’any passat. Em preocupa? Hi ha moltes crides a la violència amb l’única intenció de fer por a la gent i que no es manifeste, però això no passarà.

La Comissió 9 d’Octubre ha criticat públicament la delegació del govern espanyol per haver autoritzat totes aquestes manifestacions.

Em sembla molt irresponsable la decisió de no haver-les separades amb prou espai i prou temps i d’haver concedit permís a dues organitzacions que tenen membres encausats pels atacs de l’any passat. Juguen amb la seguretat de molta gent.

Entre les moltes convocatòries de l’extrema dreta, crida l’atenció l’Associació Regne de València LGTB. Qui són?

És un col·lectiu fantasma. Com es pot comprovar a les xarxes, tenen una activitat gairebé nul·la. Però bé, ser LGTB no és garantia de res. La dirigent d’Alternativa per Alemanya és lesbiana. És una excusa i una pantalla perfecta per a manifestar-s’hi.

Com ha actuat la justícia per perseguir les agressions de l’any passat?

Hi ha un procediment obert i fins ara han encausat vint-i-cinc persones. Encara és en fase d’instrucció, s’espera que hi haja més encausats més endavant perquè hi ha més persones implicades.

També us van atacar.

Jo he denunciat les agressions i hi ha dues persones identificades.

Ahir al matí vau denunciar que Twitter us havia esborrat vídeos de les agressions de la manifestació de l’any passat. Com ha anat?

Un dia vaig provar de recuperar-los i ja no hi eren. Però bé, els tinc i els he tornats a penjar. Els he demanat explicacions i encara no me n’han donat.

Què diferencia la ultradreta actual de la que actuava durant la ‘Batalla de València’?

La ultradreta actual és molt més minoritària. Políticament i socialment és insignificant, a diferència dels anys vuitanta. Sí que és cert que hi ha elements molt violents que perduren, però són perfectament identificats. Històricament, han gaudit de molta impunitat, però avui dia no són elements amb transcendència política al País Valencià. Però passa que fan molt de soroll a les xarxes socials i les seues accions s’amplifiquen molt. Són un problema d’ordre públic, més que polític.

Aquest cap de setmana Vox ha donat un cop d’efecte omplint el palau de Vistalegre de Madrid. Té capacitat d’unificar la ultradreta al País Valencià i millorar els resultats que fins ara han tingut uns altres partits?

Fins ara el monopoli de l’extrema dreta al País Valencià l’ha tingut España 2000, però avui dia Vox li disputa el terreny. Pot aconseguir unir gent d’aquest entorn, sobretot molts desencantats del PP i Ciutadans, i de l’extrema dreta regionalista. No serà únicament pels seus mèrits, sinó també pel paper dels altres partits amb els seus discursos i de la manera com tractem aquestes organitzacions als mitjans de comunicació. Tots hi tenim responsabilitat: polítics, periodistes i societat civil.

Com ha d’actuar el periodisme per no donar ales a l’extrema dreta quan se n’informa?

Hi havia un article de Núria Alabao a Contexto molt interessant que ho explicava. S’ha de saber parlar de l’extrema dreta sense acabar essent un altaveu d’aquestes formacions.

S’ha vist que l’extrema dreta europea molt sovint prenen vots de l’esquerra. Com ho han de fer els partits d’esquerres perquè la ultradreta no els marqui l’agenda?

L’esquerra ha d’imposar els seus marcs. No pot ser que accepten els de l’extrema dreta. Ni l’esquerra ni els periodistes. Ells no han de dir quins són els temes importants perquè la ciutadania, al cap i a la fi, té la influència dels mitjans de comunicació. Si mesures que són contràries a la democràcia i als drets humans entren dins el debat públic, hauríem de saber portar els marcs cap a una altra banda.

I ara això passa?

Totalment, l’extrema dreta fixa els marcs. L’aparició de Vox  d’aquesta manera tan cridanera coincideix amb la radicalització del discurs de Pablo Casado i de Ciutadans. Això estirarà més cap a la dreta els partits de dreta i fins i tot els socialdemòcrates. Recordem que els discursos més xenòfobs de Casado aquest estiu van coincidir amb uns de semblants amb el ministre d’Interior espanyol Grande-Marlaska, dient ‘els vull fora ja’. Van passar de fer un gest tan important com acollir el vaixell Aquarius a –dies més tard– defensar les devolucions en calent. Dónes la raó a l’extrema dreta. Això legitima els discursos que criminalitzen la immigració. Passa igual amb Catalunya: si la dreta i alguns partits que se suposen d’esquerres es manifesten amb l’extrema dreta contra el dret de decidir, també els donen legitimitat.

Quina recepta doneu, doncs?

Fixar nosaltres uns altres marcs. Per què parlem de refugiats i no de desocupació, dels nostres emigrants que se’n van perquè ací guanyen una misèria, de la precarietat laboral, del preu de l’habitatge…? Aquestes altres coses que els ciutadans patim dia a dia. Estic convençut que la gent no nota si han arribat mil persones o dues mil més, però sí que es nota quan li apugen el preu de la llum, el desnonen o ens furten milions en corrupció o obres faraòniques. Això sí que ens afecta.