Debat al programa de TV3, Planta Baixa, sobre l’extrema dreta i els mitjans de comunicació
Mitjans de comunicació
L’extrema dreta tracta d’infiltrar-se en les protestes dels hostalers i ataca periodistes
Les protestes per l’hostaleria que han tingut lloc a València han comptat amb la presència d’alguns membres de l’extrema dreta, que havien cridat a acudir i que tracten de rendibilitzar el malestar del sector. Alguns dels ultres tenen també negocis d’hostaleria i contactes amb les organitzacions que convoquen les protestes, però davant el comportament d’alguns individus contra periodistes d’À Punt i La Sexta, el gremi s’ha desmarcat de l’extrema dreta.
La hostelería se rebela contra la presencia de la ultraderecha en sus actos
El sector condena la asistencia de radicales ajenos a las asociaciones que agredieron a periodistas y alerta de que es una tendencia al alza
Mateo L Belarte. València 30·01·21 Levante-EMV
La que había sido una jornada «histórica» para la hostelería y el ocio nocturno de la Comunitat Valenciana por la movilización de cientos de empresarios y trabajadores de estos sectores en protesta por su cierre y por un plan de ayudas del Consell que consideran insuficiente, terminó ensombrecida por la presencia de grupos ultraderechistas ajenos a los organizadores y que derivaron en varios episodios de agresiones a periodistas e incluso a algún representante del colectivo tras las manifestaciones del jueves en el centro de València.
Las tres asociaciones convocantes, Conhostur, Fotur y la Coordinadora Empresarial de Ocio y Hostelería, han condenado con rotundidad lo sucedido, desmarcándose por completo de la actuación «detestable» de unos grupúsculos que «no tienen cabida en las concentraciones» del sector, según expresó la confederación que dirige Manuel Espinar en su cuenta de Twitter.
Igualmente, desde la Coordinadora remarcaron que no tienen «nada que ver» con esos grupos ultras y destacan que al percatarse de su presencia disolvieron la concentración, que estaba autorizada entre las 11 y las 12 horas, con celeridad. También desde Fotur lamentaron unas actuaciones que «manchan» el que fue un día de «unión histórica» entre las diferentes asociaciones del sector y aseguran desconocer «de dónde salen» los exaltados, aunque fuentes cercanas a los organizadores de las manifestaciones del jueves los sitúan en el entorno de empresas de seguridad privadas.
Alerta por la presencia ultra
Las agresiones a periodistas de À Punt y de LaSexta se produjeron cuando las movilizaciones, que transcurrieron en un clima de tensión por la situación crítica que atraviesan muchos profesionales del sector pero siempre de forma pacífica, ya habían concluido. Esas mismas fuentes, que prefieren mantener el anonimato, aseguran que llevan un tiempo en alerta tras haber percibido la presencia de individuos más radicalizados y vinculados a partidos de la extrema derecha en sus redes sociales. Por eso, solicitaron emplear un vocabulario «económico» en sus actos, evitando expresiones como «muerte» o «desangrar», e incluso prepararon ellas mismas la cartelería para evitar contenido gráfico «más duro». Iniciativas que no evitaron camisetas y banderas de España con lemas dirigidos al Gobierno central y vinculados a páginas web y cuentas de redes sociales del entorno ultra.
Igualmente, estas fuentes atribuyen a Vox la organización de una marcha «espontánea» de hosteleros que tuvo lugar la semana pasada en València sin contar con autorización y que culminó también en la plaza de Manises.
Se trata del habitual modus operandi de estos grupos ultraderechistas, que buscan sacar tajada de situaciones de descontento y tensión como la que viven los miles de hosteleros afectados por el cierre de su actividad para tratar de incendiar un colectivo que ha sido ejemplar hasta el momento en todas sus movilizaciones e introducir sus propias consignas.
De hecho, desde el seno de las asociaciones alertan de que desconocidos están tratando de extender una suerte de «negacionismo hostelero» y promoviendo una «rebelión a la italiana» bajo la etiqueta #yoabro, que llama a la desobediencia de las normativas sanitarias y a la apertura de estos locales, cerrados o con restricciones en casi todo el continente, y que en Italia estuvo encabezada por el ultra Matteo Salvini.
Un movimiento que ha ido cogiendo fuerza a medida que avanzaba y persistía la pandemia, tanto en España como en Europa. Este diario ha podido comprobar la existencia de un grupo de Telegram a nivel nacional que aboga por una apertura generalizada y sin restricciones de todos los establecimientos sobre los que pesan restricciones sanitarias actualmente «a partir de un domingo de febrero», el cual no concretan. Ayer contaba con más de 6.600 miembros.
La presencia ultra en las manifestaciones del jueves en València derivó en dos agresiones a periodistas de las que han quedado pruebas gráficas. A la izquierda, el grupo que intimidó y obligó a abandonar la plaza de Manises a dos periodistas de LaSexta. Y a la derecha la agresión a una reportera de À Punt en pleno directo para el informativo.
Violencia en directo contra el derecho a la información
La presencia ultra en las manifestaciones del jueves en València derivó en dos agresiones a periodistas de las que han quedado pruebas gráficas. A la izquierda, el grupo que intimidó y obligó a abandonar la plaza de Manises a dos periodistas de LaSexta. Y a la derecha la agresión a una reportera de À Punt en pleno directo para el informativo.
El perill d’haver permès la institucionalització de l’odi
L’assalt al Capitoli dels EUA és només un avís. Però ni és el primer ni serà l’últim. Qui té capacitat per fer alguna cosa per evitar-ho, hauria de fer-ho
Miquel Ramos – Crític – 8 de gener 2021
Entre rialles, bromes i fotomuntatges, una de les imatges més comentades després de l’assalt al Capitoli ha estat la d’un home disfressat de no sabem què. Es tracta de Jake Angeli, conegut en xarxes socials com Q-Shaman, un aspirant a actor i fidel seguidor de Trump, i un dels propagandistes de les teories conspiranoiques ultradretans de QAnon. Segons els seguidors d’aquesta teoria, hi ha una conspiració de pedòfils i adoradors de Satanàs que governen el món que tenen com a objectiu evitar que Trump torni a governar. I, per això, haurien ‘arreglat’ les eleccions i donat la victòria a Joe Biden. Sota aquesta imatge caricaturesca es presenta, diverses vegades i des de fa temps, l’extrema dreta.
Aquesta teoria, que pot semblar una ximpleria, és una de tantes altres que circulen pels entorns ultradretans del planeta. Fa uns dies, el programa Cuarto Milenio va dedicar un dels seus programes a ¡l fenomen migratori arran de l’arribada de diverses persones migrants a les Canàries. Amb el títol Las sombras de la crisis migratoria, el programa explicava al web de la cadena que Iker Jiménez analitzaria amb els seus col·laboradors “els interessos profunds i foscos que hi ha darrere de totes les crisis migratòries: immigració, màfies i el que no s’explica sobre aquestes situacions com la que s’està vivint en l’actualitat a Canàries”. Més enllà de l’ambient misteriós amb el qual envolta aquest programa qualsevol tema que no tingui fantasmes ni ovnis, tan sols el marc amb el qual va ser anunciat ja indicava per on anaven els trets.
Teories com el Pla Kalergi i altres semblants són el combustible necessari per prendre una enorme foguera de conseqüències imprevisibles
No era la primera vegada que el programa explicava una altra de les teories habituals de l’extrema dreta, el Pla Kalergi. Aquesta idea, promocionada pel neonazi i negacionista de l’Holocaust Gerd Honsik, defensa que hi ha un pla ocult per afeblir la raça blanca a través del mestissatge que provoca la migració, i aconseguir així mà d’obra barata i éssers humans més febles. El periodista Antonio Maestre ja ho va advertir el passat abril, quan Iker Jiménez va tornar a posar aquesta teoria a l’escaleta. I avisava: “Quan el món de la conspiració es fica en política acaba convertint-se en brou de cultiu de missatges tòxics i perillosos”. Aquesta teoria i altres semblants són el combustible necessari per prendre una enorme foguera de conseqüències imprevisibles. Aquesta vegada, a més del Pla Kalergi, el programa va parlar de la Teoria del Gran Reemplaçament. Aquesta adverteix d’un altre pla ocult per desplaçar demogràficament i cultural a la població europea a través de la immigració, sobretot la de persones musulmanes, que acabarien instal·lant la xaria en el vell continent. Neonazis celebraven en diversos fòrums que les seves idees havien arribat a ser presentades en prime time. També ho van fer els negacionistes de la Covid-19 i conspiranoics diversos quan el programa va oferir versions alternatives sobre l’origen del virus. Els principals portaveus de la ultradreta reivindicaven el programa com a ariet contra la ‘correcció política‘ o el ‘marxisme cultural‘.

El març de 2019, Brenton Tarrant va començar a emetre en directe en el seu compte de Facebook com treia del seu maleter diverses armes de foc automàtiques. Es va dirigir cap a la mesquita d’Al Noor, a Christchurch (Nova Zelanda), i va començar a disparar als presents. 51 persones van ser assassinades i 49 ferides. Va publicar en les seves xarxes la Teoria del Gran Reemplaçament i va reivindicar orgullós la seva acció per salvar el seu poble de la islamització. Tarrant no va ser l’únic que va esgrimir aquests arguments per cometre una massacre. El juliol de 2019, vaig explicar en un article per a La Marea com havia evolucionat el terrorisme d’extrema dreta, considerat ja pels experts una de les principals amenaces per a la seguretat i la democràcia a Europa i els Estats Units. Quines idees i teories compartien tots els terroristes que havien comès aquestes massacres? Doncs el Pla Kalergi, la Teoria del Gran Reemplaçament i altres variants que parlen de poders ocults que promouen la immigració, el comunisme, el globalisme i la submissió de l’home blanc. Després, alguns afegeixen com a còmplices l’esquerra, el feminisme, el col·lectiu LGTBI, els col·lectius antiracistes, les ONG, George Soros i fins i tot Greta Thumberg.
El victimisme és el comodí habitual de la dreta. Quan un col·lectiu guanya drets, els històricament privilegiats es veuen amenaçats
Això no és una simple mentida que una agència de verificació desmunta en un tuit. Aquestes idees s’estenen més del que sembla disfressades amb una altra retòrica menys conspiranoica, però amb el mateix combustible. Les crides a la defensa de la civilització occidental enfront de la contaminació de cultures alienes, o la suposada progressiva pèrdua de drets per part dels autòctons a causa de la migració són alguns dels mantres de la ultradreta. L’assetjament que pateix l’home per part del feminisme o l’amenaça per a la llibertat d’expressió que suposa la dictadura ‘progre’ són també habituals en diversos països. El victimisme del privilegiat és el comodí habitual de la dreta. Quan un col·lectiu guanya drets, els històricament privilegiats es veuen amenaçats. És el temor el rei i dels seus senyors feudals als seus plebeus. Del gran capitalista a l’organització dels obrers. O dels colonitzadors a la rebel·lió dels colonitzats.
Trump no va acceptar el resultat de les eleccions. Fa dies que tira gasolina per tot el país denunciant que li han robat els vots. Alimentant en cada míting tots els relats conspiranoics que circulen per xarxes sobre el complot per acabar amb ell i regalar el país als comunistes. El que va passar al Capitoli, escoltant Trump diversos dies enrere, era més que previsible. No l’assalt -inexplicable la manca de seguretat-, sinó la ira dels seus seguidors. I molts d’aquests són membres de grups d’odi, de milícies armades d’extrema dreta, o fanàtics capaços de qualsevol cosa. Com d’assaltar el seu propi símbol de la democràcia. Alguns eren coneguts supremacistes, als quals Trump ja havia fet més d’un gest de complicitat en anteriors ocasions; altres lluïen sense vergonya dessuadores reivindicant Auschwitz o simbologia ultradretana. Així i tot, alguns propagandistes d’extrema dreta i seguidors de Trump van dubtar del rèdit de l’acció, i van tractar d’acusar els antifeixistes dels fets. Un atac de falsa bandera, deien. Una altra conspiració. Una altra mentida nova contra Trump. No obstant això, els canals de difusió dels principals grups neonazis de país reivindicaven l’acció i asseguraven que es tractava del “principi de la revolució blanca”.
Aquí, certs polítics i periodistes consideren també al govern de Sánchez i Podem il·legítim, i diuen que són víctimes dels mitjans
Aquí, aquesta dictadura comunista de la qual parla Trump i les suposades fake news que tracten d’enderrocar estan cada dia en boca de certs polítics i periodistes, que consideren també al govern de Sánchez i Podem il·legítim, i que són víctimes dels mitjans de comunicació. Assenyalen al Govern com a responsable de les desenes de milers de morts per un virus. I, a més, tenen un pla ocult per omplir la península de migrants, als quals ofereixen tota mena de privilegis davant els espanyols de bé. Hi ha milers d’articles de premsa i de webs amb aparença de mitjà de comunicació que insisteixen en aquests i altres mantres habituals de la ultradreta. I molts altres mitjans convencionals que tan sols serveixen d’altaveu d’aquestes teories i discursos d’odi per considerar que el clic que generarà la indignació ja ho mereix.

No sabem des de quan hem après a conviure amb l’odi i la mentida. Hem acceptat el racisme, el masclisme i l’homofòbia com una opinió respectable més. Hem permès que nens que viuen al nostre país sense pares ni mares siguin assenyalats com a culpables de mil delictes per ser d’un altre país. O que hi ha persones que no mereixen tenir drets. El perill no és que un fanàtic s’immoli un dia o que una manifestació es desbordi. El perill real és que hem permès institucionalitzar l’odi i la mentida. Que veiem cada dia persones morint al mar tractant d’arribar a Europa mentre mengem pipes des del sofà. Que hi hagi militars cantant himnes nazis a les casernes i que els seus superiors, que un dia es fan fotos al costat de rei, l’endemà clamin a un cop d’Estat i a exterminar 26 milions de persones. O que assistim a la presa del Capitoli en directe mentre fem ‘memes’ amb el senyor que porta una pell de búfal sobre el seu tors nu, com si fos una sèrie més de qualsevol plataforma digital a la qual estem subscrits.
No és just, davant de tot això, descarregar tota la responsabilitat sobre la ciutadania. El mateix Govern contra el qual clamen els ultradretans és incapaç d’extirpar el feixisme incrustat en les seves institucions, o de controlar a unes forces de l’ordre que fan servir guants de seda amb l’extrema dreta i bales de goma amb els que demanen més drets humans. Els mitjans de comunicació que s’escandalitzen per la presa del Capitoli i avui fan reportatges i articles retratant als trumpistes, sentin en els seus platós i els deixen una tribuna cada dia als seus homòlegs espanyols. I quan no, ja s’encarreguen ells de difondre els seus mateixos temes: okupes, ‘menes’, moros, bolivarians i sediciosos.
El dels EUA és només un avís. Però ni és el primer ni serà l’últim. Qui té capacitat per fer alguna cosa per evitar-ho, hauria de fer-ho. Com més poder es té, més gran és la responsabilitat. Si convoques una cavalcada en plena pandèmia, no esperis que la gent no hi acudeixi i després li donis la culpa per venir. No la convoquis. Si no vols que els feixistes es creguin amb el dret a esfondrar al Govern de torn, que uns militars, diversos polítics i alguns periodistes en diuen il·legítim, no els ajudis a difondre aquest mantra. I si no vols que els teus propis militars t’enterrin en una cuneta, a tu i a mig país, expulsa’ls ja. La covardia no és una opció per a qui té el deure de procurar pel benestar i la vida de tots.
“Lo que vimos en el Capitolio es un reflejo de lo que puede pasar en Occidente en cualquier momento”
Los expertos advierten de que los valores democráticos no están asegurados por ley y conviene defenderlos explícitamente
Eva Cantón – El Periódico 3 de enero 2021
El fallido y vergonzoso asalto al Capitolio protagonizado por los seguidores de Donald Trumpdeja en el aire una pregunta: ¿existe el riesgo de que semejantes imágenes puedan verse en Europa? En un mundo globalizado que cambia a una velocidad vertiginosa, el viejo continente comparte algunos rasgos preocupantes con la política norteamericana de los últimos años, alertan algunos expertos consultados por este diario.
“Los valores democráticos no están asegurados por ley.Es algo que hay que defender cada día y todos tenemos responsabilidad en ello”, señala Enrique Ayala, analista de la Fundación Alternativas quien cree, no obstante, que el ataque al Congreso de Estados Unidos podría servir de “vacuna” para que la gente reaccione. “Ahora que la gente le ha visto las orejas al lobo podría producirse lo que ocurrió aquí el 23-F”, abunda.
La politóloga Cristina Monge cree que lo que vimos este miércoles fue la escenificación de algo larvado desde hace años y que la pregunta que hay que hacerse es si en Europa hay ciudadanos que se sienten tan desprotegidos como quienes votaron a Trump buscando en su ‘America First’ un refugio de carácter autoritario.
Monge sostiene que hay varios aspectos compartidos a uno y otro lado del Atlántico. “Hay una parte de la población que ya no valora la democracia como un bien a defender, que se sienten más protegidos por opciones autoritarias –el nuevo populismo de extrema derecha- y a quien los partidos democráticos no le ofrecen soluciones”.
La desafección ciudadana
El caldo de cultivo, prosigue, es la desafección ciudadana y la desconfianza en las instituciones. “¿Podemos ver las mismas imágenes en Europa? Quiero pensar que no, pero es una señal de alerta. Lo que vimos en el Capitolio es un reflejo de lo que puede pasar en Occidente en cualquier momento”, avisa.
Y en España, ¿deberíamos estar en alerta? Sin duda, responde Ayala. “Basta con entrar en las redes sociales para comprobar que una franja de la población está fuera de las mínimas normas de convivencia social y democrática. Son susceptibles de caer en teorías racistas, negacionistas, supremacistas y antiinmigración que rechazan lo que va en contra de lo que ellos piensan. Aquí tienen a un partido como Vox que les alimenta con su doctrina”.
Lo que sucede en las redes que actúan como cajas de resonancia no sería posible sin un relato de líderes, medios e’ influencers’ dedicados a difundir discursos de odio, apostilla Miquel Ramos, periodista especializado en extrema derecha.
“Ocurre en todos los países. Hay una verdad paralela compartida por toda la extrema derecha a nivel global que trata de deslegitimar los consensos logrados en torno a los derechos humanos y presentar al colectivo de hombres blancos heterosexuales como víctimas de una suerte de conspiración de una agenda progresista”.
Ramos va más allá al afirmar que en España la deriva no es solo deslegitimar los derechos las mujeres o el colectivo LGTBI, sino la propia democracia. “Cuando no gobiernan ellos el Gobierno es ilegítimo o social-comunista. Si buceas por las redes sociales de la derecha y la extrema derecha, es un mantra. Es tan preocupante que incluso hoy mismo hay militares pidiendo un giro de timón. No es ninguna broma”, prosigue.
¿Y qué hacer para evitar derivas autoritarias? Articular relatos y políticas públicas que generen protección, especialmente para los más vulnerables, recomienda Monge. “Hay que cambiar los paradigmas de la política, hacer mucha pedagogía, actualizar la práctica de la democracia y emprender una batalla sin cuartel contra la post-verdad”, señala.
Enrique Ayala plantea incluso un gran pacto. “Sería importante que el Consejo Europeo hiciera una declaración institucional reafirmando los principios de la democracia, una especie de renovación del Pacto Democrático Europeo. Que aquellos que creen en la democracia se sientan confortados”, indica.
En cualquier caso, la labor es colectiva. “No es momento de chivos expiatorios. Debemos preguntarnos cuál es nuestra cuota de responsabilidad para que las cosas hayan llegado hasta aquí. Hay comportamientos que no se deben admitir”, advierte la politóloga.
Los mil frentes de la lucha contra el odio. (Converses Mal Dites)
Vuelve una nueva entrega de las ‘Converses Mal Dites’ con la charla “Los mil frentes de la lucha contra el odio” con Miquel Ramos, periodista especializado en el análisis y la investigación de los discursos de odio y la extrema derecha. Ramos, conocido también por formar parte de la banda valenciana ‘Obrint pas’, es el coautor del proyecto crimenesdeodio.info sobre la memoria de las víctimas de los crímenes de odio en España y en su charla, tratará estos y otros temas aprovechando la proximidad del encuentro con la efeméride del 20N.