L’extrema dreta espanyola va començar a semblar-se una mica més a l’europea quan va morir el dictador Francisco Franco. La transició va estar marcada per la violència dels grups parapolicials i el terrorisme d’Estat, però aviat van arribar les bandes de skinheads neonazis, els ultres del futbol, i a poc a poc, les noves formacions d’ultradreta i els moviments socials neofeixistes.

La extrema derecha española empezó a parecerse algo más a la europea cuando falleció el dictador Francisco Franco. La transición estuvo marcada por la violencia de los grupos parapoliciales y el terrorismo de Estado, pero pronto llegaron las bandas de skinheads neonazis, los ultras del fútbol, ​​y poco a poco, las nuevas formaciones de ultraderecha y los movimientos sociales neofascistas.

¿Existe el fascismo en el Estado español? ¿Hay crímenes de odio? ¿Hay asesinatos motivados por odio racial o por motivos políticos? ¿Asistimos a un retroceso en la conquista de derechos de las mujeres? ¿Vox es fascista? Vox tiene un sindicato, ¿es obrerista? ¿Qué hay más a la derecha de Vox? ¿Cómo combatimos a la extrema derecha? ¿Cuáles son sus alianzas internacionales? ¿Se parece nuestra extrema derecha a la de Le Pen, Salvini, Bolsonaro o Trump?

El mite d’Antígona travessa la història d’Occident, des de l’Atenes de Sòfocles fins avui, per recordar-nos la cruïlla entre legalitat i legitimitat. I aquest dilema tan antic, el de la separació entre dret i justícia, el reprenem avui conscients que és el marc des del qual prenen sentit moltes de les accions dels moviments socials i l’esquerra anticapitalista en la praxi política quotidiana.

Antígona emmordassada és un projecte sorgit de la voluntat d’explicar la cultura política comuna que ressegueix els nostres carrers, eminentment desobedient, i forjada per pràctiques que contraposen la legitimitat de causes justes a una legalitat forjada en l’obediència al poder.

Aquest llibre busca servir d’excusa per aturar-se, ni que siga momentàniament, i pensar el País amb una certa perspectiva. Perquè l’impuls transformador no depén només de l’atreviment o de l’estat d’ànim -que també-, sinó que necessita una direcció. Sabem on volem anar per començar a transitar el camí que ens hi ha de portar.” (p. 9)

Com s’indica a la introducció, al llibre trobareu interessants reflexions generals i també sectorials (del camp, dels moviments socials, dels mitjans de comunicació…) de setze autors i cinc autores, nascuts en les dècades dels setanta i vuitanta, l’anomenada al llibre “generació de l’escola en valencià”. Opinions fonamentades, i ben expressades.

Aquest llibre recull les ponències de diversos autors i autores que participaren al seminari realitzat a la ciutat alemanya de Nurmberg l’any 2012 sobre l’extrema dreta i les qüestions de gènere. Especialistes en la investigació de l’extrema dreta de diversos països d’Europa es van trobar a la ciutat alemanya per analitzar el paper de les dones dins l’extrema dreta a cada país, així com els discursos i les polítiques de gènere d’aquestes organitzacions. Sobre el cas espanyol, el text està elaborat per la politòloga berlinesa Frauke Büttner i el periodista valencià Miquel Ramos.

Un text de la militant marxista i feminista Clara Zetkin escrit el 1923. Miquel Ramos, especialitzat en moviments de l’extrema dreta, dona pas a Zetkin amb el pròleg, on posa en valor les seves reflexions i ajuda a llegir-les des del present.

Noves veus d’una generació que no va viure el franquisme ni la transició, la primera generació formada en llibertat i en valencià, que es revolta contra el silenci i la invisibilitat. Sense cap voluntat canònica o doctrinal, el llibre és una suma coral que conforma una imatge plural rica en matisos, una petita mostra d’un gruix creixent de gent que no dimiteix del seu compromís amb el país.