El veritable èxit de l’extrema dreta no rau únicament en els seus èxits electorals o en l’accés a governs, sinó com ha aconseguit que la dreta tradicional assumisca gran part del seu argumentari i normalitze els seus marcs mentals. A l’Estat espanyol, a diferència d’altres països europeus, mai no hi ha hagut un cordó sanitari real. Des del primer minut hi ha hagut una assumpció de les propostes, facilitant un camí d’entesa que naturalitza una sintonia molt perillosa per a la democràcia.
Vivim en un moment polític on aquests moviments han perdut la vergonya i s’exhibeixen sense pudor fent apologia de la crueltat i el racisme. Reconeixent-se a si mateixos com el que són, però que fa tot just una dècada era impensable que un dirigent polític amb capacitat de govern presumís d’islamofòbia o reivindiqués la dictadura franquista.
Això és possible gràcies a la indústria de l’odi: una maquinària extremadament potent i lucrativa que es viralitza amb facilitat a les xarxes socials. Les grans plataformes tecnològiques monetitzen aquest tràfic emocional i desinformador sense rebre sancions ni control democràtic, imposant un model de tecnofeixista on la democràcia es comença a plantejar com un obstacle.
Aquesta és la meua intervenció completa al programa Cafè d’idees de RTVE Catalunya, on analitze a fons l’avanç de la ultradreta, el paper de les xarxes i la responsabilitat del periodisme actual.