3 FEBRER 2021- Media.cat
El debat sobre com informar de l’extrema dreta per no alimentar-la està sobre la taula, en una campanya electoral al Principat en què els mitjans públics estan obligats a donar representació a Vox i alguns de privats decideixen concedir-los espai. Però el repte d’enfrontar-se al populisme de dretes des del periodisme no és nou ni s’acabarà passades unes eleccions en què, segons les enquestes, la formació de Santiago Abascal obtindria entre 4 i 7 escons al Parlament.
Des de Mèdia.cat n’hem parlat en els darrers dies en dues converses en directe a Instagram amb els periodistes especialitzats Miquel Ramos i Jordi Borràs, en què s’hi van connectar en total més de 3.000 persones. A continuació recollim les qüestions clau que en van sorgir.
CONSULTA LA VERSIÓN EN CASTELLANO EN LA MAREA
1. El problema no és parlar de l’extrema dreta, sinó com en parlem
“Jo parlo constantment de l’extrema dreta, el problema no és parlar-ne sinó com en parlem. No és el mateix que posis un micròfon als representants de l’extrema dreta i que ells diguin el que els doni la gana, o bé que parlis del que tu vols parlar respecte a ells”. Miquel Ramos.
“Ignorar l’extrema dreta, el feixisme, la dreta radical populista no fa que desapareguin. Ignorar aquest espai polític és el que porten fent la majoria de mitjans de comunicació des de fa més de 40 anys: han fet veure que no existia. Quan jo vaig començar a fer fotos d’aquest món, hi havia mitjans que em deien que no les volien, perquè això era fer-los propaganda. Però jo crec que era important mostrar que hi ha manifestacions nazifeixistes a Montjuïc tolerades per l’Ajuntament de Barcelona (un tripartit d’esquerres en aquella època). Eren exhibicions totalment antidemocràtiques i aquí ningú en parlava.” Jordi Borràs.
“Ignorar l’extrema dreta no fa que desaparegui. Ignorar aquest espai polític és el que porten fent la majoria de mitjans de comunicació des de fa més de 40 anys: han fet veure que no existia.”
2. L’error de considerar Vox com un partit més
“Partim d’un problema de base que és haver considerat Vox com un partit més. Per mi, ni el racisme ni l’homofòbia ni el masclisme ni tot el que porta l’extrema dreta a la motxilla són opcions legítimes, per molt que siguin legals, i encara menys en el cas dels mitjans públics, cal ser molt escrupolós. (…) Com a periodista em nego que els mitjans naturalitzin que són una opció democràtica més i que totes les opinions són respectables. Jo no crec en l’objectivitat: en termes de drets humans tinc una responsabilitat com a periodista i exercir-la vol dir no contribuir que els missatges o prejudicis de l’extrema dreta es normalitzin.” Miquel Ramos.
“Com a periodista em nego a naturalitzar que l’extrema dreta és una opció democràtica més i que totes les opinions són respectables. En termes de drets humans tinc una responsabilitat com a periodista i exercir-la vol dir no contribuir que els missatges o prejudicis de l’extrema dreta es normalitzin.”
3. Com hem d’anomenar-los i quines característiques tenen
“Vox no és un partit feixista, és dreta radical populista o d’extrema dreta. Al llibre Ultradreta, de Cas Mudde (ed. Saldonar) que és una introducció per tots els públics a la temàtica molt recomanable, es defineix l’extrema dreta com les ideologies que creuen que les desigualtats entre persones son naturals i positives i que rebutgen l’essència de la democràcia. El feixisme, en canvi, per mi és una ideologia d’entreguerres, nascuda de la Itàlia mussoliniana, el 1919 a Milà, molt concreta i pretesament revolucionària, que utilitza la violència com a motor de canvi revolucionari. És important entendre que, igual que a l’esquerra hi ha un espectre ideològic ampli i hi ha matisos, a la dreta –i a la dreta de la dreta tradicional– també hi són.” Jordi Borràs
“Hi ha diferències substancials entre Vox, el Reagrupament Nacional francès i el Front Nacional Català. Vox s’assembla molt més al Fidesz hongarès o el Partit Llei i Justícia polonès, té una estètica nacionalcatolicista que no tenen altres dretes europees. El tint obrerista que té Le Pen no el té ni molt menys Abascal. Ara Vox ha creat un sindicat que es diu Solidaridad, copiant el nom i fins i tot la tipografia de l’històric sindicat anticomunista polonès.” Jordi Borràs.
“L’eclosió de Vox ha sigut espectacularment curta. En 4 o 5 anys s’ha col·locat el tercer partit en intenció de vot al Congrés. Aquest procés a França (amb el Front Nacional, després Reagrupament Nacional) i a Suècia (Demòcrates) van tardar uns vint anys. Per què ha sigut tan ràpid? Perquè l’extrema dreta ja estava present als grans partits de la dreta tradicional, primer Alianza Popular, després el PP i també Ciutadans –i es veurà amb les fugues de vot que tindrà Carrizosa en aquestes eleccions– però també perquè s’ha fet veure que l’extrema dreta no existia, es partia de la fal·làcia que a la transició espanyola havia desaparegut per art de màgia.” Jordi Borràs.
“Es partia de la fal·làcia que l’extrema dreta va desaparèixer per art de màgia a la transició.”
4. La batalla cultural: el “maig del 68” de l’extrema dreta
“L’extrema dreta ha fet una aposta de batalla cultural per trencar tots els consensos que hi havia fins ara, almenys en el terreny retòric, en termes de drets humans. Fins fa poc no era gens habitual escoltar discursos racistes, masclistes, etc. de forma tan descarada. Avui en dia estem acostumats a escoltar-ho no només als mitjans, sinó que molta gent al carrer ja s’atreveix a dir-ho perquè hi ha algú que surt a la tele tots els dies i ho diu. Ja s’ha normalitzat, això és part de la batalla cultural.” Miquel Ramos.
“Quantes formacions polítiques comparteixen alguna cosa amb Vox? Si parlem d’immigració, qui té el mateix discurs de Vox i no porta una bandera espanyola? En temes d’economia, qui defensa el mateix? Qui té el mateix discurs de Vox sobre el feminisme? L’èxit de l’extrema dreta és aquest, han creat una mena de sentit comú propi que ha normalitzat un discurs que és acceptable per gran part de la societat. També li interessa al PSOE que existeixi Vox, per presentar-se com a fre contra l’amenaça de l’extrema dreta i com a esquerra. Però són al govern i sobre la política que estan fent en alguns temes, com la immigració o Catalunya, Vox no te res a dir-hi perquè hi està absolutament d’acord, tot i que critiqui.” Miquel Ramos.
“L’èxit de l’extrema dreta és que han creat una mena de sentit comú propi que ha normalitzat un discurs que és acceptable per gran part de la societat.”
5. La connivència dels grans mitjans
“La majoria de mitjans privats pertanyen a grups mediàtics i empresarials a qui interessa especialment aquesta caricaturització dels extrems i la banalització del mal, perquè el que defensen aquest tipus d’organitzacions els és inofensiu: les empreses de l’Ibex no tenen cap tipus de problema amb el programa econòmic de Vox ni amb la dreta neocon. Van a defensar els seus interessos, es una qüestió de classe que la classe alta defensi els seus gossos de presa. I hi ha altres factors que els interessen també, com frenar el tema nacional a Catalunya. És molt descarat com hi ha hagut notícies que s’han amplificat d’una manera exagerada, quan interessava criminalitzar l’independentisme, i quan tot això s’ha desmuntat i s’ha demostrat que han sigut muntatges o relats que no tenien cap mena de sustent, ni tan sols ha hagut notícia. Evidentment hi ha un interès.” Miquel Ramos.
“La ideologia del periodista i del mitjà no es manifesten només en el tractament que fan de la informació, sinó també en quina informació trien, si donen molt d’espai a una cosa o a l’altra. Amb les declaracions de Pablo Iglesias sobre els exiliats es va muntar un circ de dues setmanes. A qui interessa aquest debat? Quantes coses més han passat mentrestant?” Miquel Ramos.
“La majoria de mitjans privats pertanyen a grups mediàtics i empresarials a qui interessa especialment aquesta caricaturització dels extrems i la banalització del mal, perquè el que defensen aquest tipus d’organitzacions els és inofensiu: les empreses de l’Ibex no tenen cap tipus de problema amb el programa econòmic de Vox.”
6. Cal evitar subordinar-se a l’espectacle
“Les constants provocacions que fan estan perfectament calculades per provocar la nostra reacció, la dels contraris. No és fruit d’una improvisació, està tot calculat, se sap que aquestes coses provoquen una reacció natural dels qui som demòcrates i creiem en els drets humans, i els mitjans també malauradament s’han subordinat a l’espectacle. Tot plegat provoca una reacció i comentaris fora de lloc, i saben molt bé com estimular-ho. Els mitjans diuen: ‘Mira quina polèmica s’ha creat pel tuit d’aquest o de l’altre’. Steve Bannon ho sap perfectament.” Miquel Ramos.
“A Grècia, els membres d’Alba Daurada sortien a les revistes del cor. Aquí s’ha passat d’ignorar absolutament l’extrema dreta a que apareguin a tots els platós de televisió. Els han normalitzat.”
“S’ha de vigilar de no fer espectacle amb l’extrema dreta (cosa que ha passat també als mitjans públics catalans). No es pot cometre l’error de jugar-hi perquè dóna audiència. Veia que el programa amb més audiència de la temporada d’El Hormiguero va ser el que van convidar-hi Santiago Abascal. A Grècia, els membres d’Alba Daurada sortien a les revistes del cor. Aquí s’ha passat d’ignorar absolutament l’extrema dreta a que apareguin a tots els platós de televisió. Els han normalitzat.” Jordi Borràs.
7. Cal conèixer la seva estratègia comunicativa
“Recomano el llibre No pensis en un elefant, de Georges Lakoff, un lingüista nord-americà que va analitzar perfectament quina era aquesta estratègia de la dreta. Ell se cenyia a la dreta del Partit Republicà dels EUA, però serveix per altres llocs. És aquesta estratègia comunicativa de provocar, d’inferir marcs totalment viciats, terrenys de joc que ja saps que simplement entrant-hi a debatre ja estàs amplificant el seu missatge, tot i que pensis que el vas a rebatre. Si tu ja fas aquesta pregunta, ‘Llavors la immigració és bona o és dolenta? Els musulmans són de fiar o no són de fiar?’, tu ja fas servir el seu marc i l’extrema dreta està encantada.” Miquel Ramos.
“L’extrema dreta utilitza la democràcia per després destruir-la i el mateix fa amb els mitjans: els fa servir per transmetre el seu missatge o victimitzar-se, queixar-se que els veten o que els censuren.” Jordi Borràs.
8. No hem de reforçar els seus marcs
“El problema de molts periodistes és que quan entrevisten líders de l’extrema dreta reforcen els seus marcs, en comptes de preguntar-los què pensen de les pensions, o pels desnonaments, matèries on l’extrema dreta no està còmoda. L’extrema dreta que tenim aquí és marcadament neoliberal, per tant quan els treus del seu marc de feminisme, migració, islam, independentisme, etc. perd els papers i no pot contestar.” Miquel Ramos.
“En general, els programes electorals de l’extrema dreta obvien la gran majoria de coses que ens afecten el dia a dia. No sabem què pensen de les pensions, de les energies renovables, etc. I si entrevistes algú i comença a dir barrabassades, no es tracta de dir que sí sinó de contrastar-ho. Si diuen que plou el que has de fer és treure el cap per la finestra i comprovar-ho.” Jordi Borràs.
“El problema de molts periodistes és que quan entrevisten líders de l’extrema dreta reforcen els seus marcs, en comptes de preguntar-los què pensen de matèries en què no estan còmodes.”
“Com a periodista cal preparar-se bé les entrevistes. L’altre dia en vèiem un exemple fabulós a TVE: quan José Ortega Smith va relacionar delinqüència i immigració, el periodista el va desmuntar paraula per paraula. No és fàcil: vol temps, dades i paciència. No pretenguis confrontar-los sense dades a la mà, sense despullar d’arguments aquella persona que entrevistaràs.” Jordi Borràs.
9. Cal fugir de la caricatura i dir les coses pel seu nom
“Jo fugiria ja d’una vegada d’aquesta caricatura que fem de l’extrema dreta. Ens pot semblar caricaturesc el ‘cunyao’ al bar, passat de Terry, dient barbaritats, però l’extrema dreta no és això. L’extrema dreta governa a mitja Europa, en coalició o dóna suport a governs, ha governat als Estats Units i a Hongria, Polònia, etc. Cada vegada té més poder. Això requereix una habilitat notable.” Miquel Ramos.
“La corresponsal a Itàlia Alba Sidera explica molt bé com el periodisme d’aquell país situa els membres de la Lliga com a polítics de centredreta. I no, són polítics d’extrema dreta o de dreta radical populista. Els periodistes hem de dir les coses pel seu nom.” Jordi Borràs
“Ens pot semblar caricaturesc el ‘cunyao’ al bar, passat de Terry, dient barbaritats, però l’extrema dreta no és això. Governa a mitja Europa, en coalició o dóna suport a governs, i cada vegada té més poder. Això requereix una habilitat notable.”
11. Cal evitar fer notícia de barbaritats
“El problema és pensar que el nostre sentit comú és el sentit comú general. Si un de qualsevol partit diu ‘és que totes les feministes son unes amargades de la vida’ podem sortir a rebatre aquest argument, tindràs tots els arguments del món, hi haurà gent a qui els reforçarà encara més, pensaran: ‘No estic sol pensant això’. Aquestes barbaritats per mi no haurien de ser notícia.” Miquel Ramos.
12. Falta periodisme d’investigació
“Falta periodisme d’investigació. La petjada Vinader és un mite. Els mitjans en general no aposten pel periodisme d’investigació perquè és car, vol recursos, porta molta feina, però sovint és l’única manera de posar llum, de dir qui són aquesta gent, de revelar que aquests partits estan farcits de nazis, de gent amb passat delinqüencial relacionat amb la seva militància política.” Jordi Borràs.
“El periodisme d’investigació és car, vol recursos, porta molta feina, però sovint és l’única manera de posar llum, de dir qui són aquesta gent, de revelar que aquests partits estan farcits de nazis.”
13. El perill de l’extrema dreta independentista
“Fem introspecció i vigilem a dins de casa nostra què tenim que s’assembli a Vox i comencem per aquí, per posar barreres, per neutralitzar aquests missatges dins de casa nostra.” Miquel Ramos.
“Es parla molt del Front Nacional Català (FNC) i se’l compara amb Vox, però la seva entitat política no té res a veure: és com si comparem la mida d’una formiga i d’un elefant. L’FNC és un partit de dreta radical populista, sí, però no hi ha ni una sola enquesta que els doni cap mena de representació. Juguen al desencís del vot independentista. Es presenten com un partit que no s’arronsarà davant dels embats de l’estat espanyol. És un discurs que ja han provat altres organitzacions polítiques i que beu de l’antipolítica. Bona part del seu suport vindrà del vot de càstig a l’independentisme. Això és tremendament perillós.” Jordi Borràs.
“L’intent de crear un espai d’extrema dreta independentista no és nou, te pràcticament cent anys. A Catalunya, per la propia idiosincràsia, perquè som esclaus de la nostra pròpia història, perquè l’extrema dreta a l’estat espanyol ha sigut eminentment anticatalanista i radicalment antiindependentista, l’extrema dreta independentista sempre ha nedat totalment contracorrent. El que passa és que ara estem en un moment perillós.” Jordi Borràs.
“Fem introspecció i vigilem a dins de casa nostra què tenim que s’assembli a Vox i comencem per aquí, per posar barreres, per neutralitzar aquests missatges dins de casa nostra.”
“El Moviment Identitari Català (MIC) és clarament un partit d’extrema dreta. De fet és una associació cultural que té membres nazifeixistes al seu interior. Un dels capitostos porta tatuat a la cama un emblema de les SS i alguns d’ells han fet propaganda nazifeixista a les xarxes socials. El MIC fa referència al Moviment Identitari que neix a França a principi de la dècada del 2000 i que s’ha expandit per Europa, estarien a la dreta de l’FNC.” Jordi Borràs.
14. El relat de les contramanifestacions antifeixistes
“Jo mai diré que una acció contra el feixisme siga contraproduent, perquè visibilitza un sentir de la societat que s’oposa que una gent vinga a difondre l’odi a casa teva. A mi això em sembla més que correcte. Ara bé, que cal cuidar perquè saps perfectament que Vox estarà gravant per fer un vídeo després… Ho van fer a Euskadi, aquí a València ho fa España 2000 des de fa vint anys. Els mitjans en parlaran, i més ara que tothom penja vídeos a les xarxes. Per tant, sigues intel·ligent, anticipa’t i crea tu el relat, no deixis que algú el creï per tu. Protestar contra l’extrema dreta? I tant. Però s’ha d’estudiar molt bé com pot ajudar això a l’antifeixisme i no donar a l’extrema dreta el que volen. Ells volen construir el relat.” Miquel Ramos.
“Sigues intel·ligent, anticipa’t i crea tu el relat, no deixis que algú el creï per tu. Protestar contra l’extrema dreta? I tant. Però s’ha d’estudiar molt bé com pot ajudar això a l’antifeixisme i no donar a l’extrema dreta el que volen.”
“El problema és presentar com si fos el mateix els qui defensen el racisme, el masclisme, etc. i qui ho combaten. ‘Els extrems es toquen’: doncs no, senyor, aquest marc no el compro.” Miquel Ramos.
15. Tothom pot combatre l’extrema dreta
“Oblidem-nos d’un partit en concret i busquem l’arrel dels prejudicis que tracten d’inocular en cadascun de nosaltres. El seu èxit no és treure 30 o 50 diputats, és que tu ja pensis el mateix que diuen ells sobre els musulmans, els jueus, els immigrants, les dones, el feminisme, Catalunya… Comencem a revisar això en nosaltres mateixos i en el nostre entorn. La nostra feina com a ciutadans i ciutadanes que estem preocupats per l’avanç de l’extrema dreta és qüestionar-nos quan el seu discurs comença a ser normal a casa nostra, al nostre grup d’amics, al nostre mitjà de comunicació. Vox està aquí i és una amenaça òbviament perquè és un actor polític amb molt de pes, però anem més enllà. Quan comences a neutralitzar aquests prejudicis en el dia a dia és quan comences a fer barrera, i aquí penso que tots i totes podem fer-hi alguna cosa. Els periodistes podem fer el que podem fer però no tenim la fórmula màgica, la ciutadania és qui té la clau: sols el poble salva el poble, ni els periodistes ni els polítics.” Miquel Ramos.
“El seu èxit no és treure 30 o 50 diputats, és que tu ja pensis el mateix que diuen ells sobre els musulmans, els jueus, els immigrants, les dones, el feminisme, Catalunya…”