Más allá del abrazo de Luna: las dictaduras amigas y la externalización de las fronteras de la UE

Sobre la crisis humanitaria en Ceuta tras la llegada de miles de personas migrantes: Lo que hay más allá del gesto humanitario de las personas que trabajan rescatando personas en Ceuta. Las políticas migratorias de la UE, la externalización de las fronteras para que nos hagan el trabajo sucio, y lo que cuesta llamar dictadura a algunos regímenes que vulneran constantemente los derechos humanos.

Entrevista: UNA MICA D’IMPOSSIBLE. Sobre ANTIFASCISMO, Pol Andiñach con Miquel Ramos

Entrevista Cuelli_TV a Miquel Ramos sobre antifascismo y las nuevas estrategias de la extrema derecha. El papel del antifascismo y cómo combatir a la extrema derecha en distintos frentes.

Programa de entrevistas por Pol Andiñach. Cada martes a las 19h.

Canal principal: youtube.com/c/cuellilargo

Twitter: https://twitter.com/cuellilargo

Instagram: https://www.instagram.com/cuellilarg/

Miquel Ramos: “Les clavegueres de l’estat han estat clares guanyadores de les eleccions a Madrid”

Esperança Camps – Vilaweb 05.05.2021

Miquel Ramos, periodista i expert en extrema dreta, avisa en aquesta entrevista que el resultat de les eleccions autonòmiques de Madrid ha legitimat el discurs de l’extrema dreta, que ara ja no es veu com un perill en certs sectors de la societat.

Una de les primeres felicitacions que va rebre ahir a la nit Isabel Díaz Ayuso va ser la del president del partit de la Lliga Nord italiana, Matteo Salvini.—És lògic, perquè Salvini ara mira de prendre una posició una miqueta més cap al centre i Ayuso representa aquesta essència de la dreta amb tics d’extrema dreta, que és el paper que vol fer Salvini a Itàlia. La campanya d’Ayuso ha estat molt escorada a la dreta radical, i és lògic que es troben en aquest punt, Salvini i Ayuso. Igual que és lògic que Vox no haja crescut més perquè ja hi havia Ayuso.

Ja li està bé Díaz Ayuso, al votant de Vox?—Sí. Ella representa prou bé els valors de Vox i és ben acceptada entre l’electorat. Fins i tot ha fet una mica d’ombra a Monasterio. Així i tot, Vox no ha tingut un mal resultat, sobretot perquè ha aconseguit que la dreta del PP prove d’assemblar-s’hi. I això, per a ells, és una bona notícia, encara que només hagen crescut d’un diputat.

Aquesta victòria de Díaz Ayuso influirà en la manera com el govern espanyol voldrà resoldre el conflicte amb Catalunya?—Evidentment. En aquestes eleccions, hi ha un component nacionalista important. Nacionalista madrileny, més que espanyol. El nacionalisme és clau en totes les polítiques de la dreta i sí que hi influirà. Qui pense que allò que passe a Madrid no tindrà conseqüències a València o a Catalunya va molt equivocat.

Quines conseqüències?—No oblidem que, tant si ens agrada com si no, el marc estatal és el marc estatal, per molt que el nostre marc mental siga un altre. És evident que la dreta espanyola actua en clau estatal. Nosaltres ho podem interpretar diferentment, però no oblidem que l’aparell i la claveguera passa de València a Galícia. S’obri una nova etapa i, tant al País Valencià com a les Illes, l’entesa entre les esquerres pot ser una mica de fre i hi haurà uns anys de gràcia per a establir determinades polítiques i armar-se bé per al que puga venir. Ara, això és un missatge contundent per al govern del Botànic i per al govern de les Illes. Tot allò que no facen en els dos anys que queden, tardarem molt a poder-ho fer. Això obliga a ser valents i a deixar la tebiesa per a un altre dia, perquè la dreta ve com una piconadora.

També a les eleccions espanyoles?—Les eleccions de Madrid han estat un avís en clau estatal. Sánchez ha de reflexionar, perquè no ho ha fet bé. Ha governat i no ha estat valent. Ha estat més pendent de què deia la dreta que no de fer les seues polítiques. És incapaç de netejar part de les clavegueres. No pot ser que envien cartes al ministre d’Interior, i anem destapant casos d’amenaces de la policia i de militars, i siguen incapaços de posar mà a les estructures de l’estat. Quan els assenyalen a ells. És una covardia extrema i, a més, aquesta complicitat amb l’statu quo i el pacte de no-agressió amb algunes estructures de l’estat com l’exèrcit, la policia, la monarquia o altres intocables –governe qui governe–, indica que estan rendits a unes estructures que no es poden tocar. Això deixa la democràcia en molt mal lloc.

En mans de les clavegueres.—Un dels guanyadors clars de les eleccions han estat les clavegueres de l’estat. Hi havia un personatge molest que era Pablo Iglesias, que en un moment va servir per a il·lusionar una part de l’esquerra i desgastar el Partit Socialista, ho dic interpretant-ho des de l’òptica de la claveguera, i quan el poder ja s’ha vist amenaçat per algunes propostes de Podem l’han liquidat ràpidament de la manera més bruta possible.

L’han fet plegar.—Feia molt de temps que hi havia la consigna de destruir Pablo Iglesias. Tant quan era vice-president com ara. El desgast personal ha estat brutal. S’ha centrat molt en la seua figura. Però la política no es fa sols a les institucions. La dreta es troba en plena batalla cultural contra l’esquerra i no té l’hegemonia.

Penseu que un altre resultat d’aquestes eleccions és la normalització de l’extrema dreta?—L’extrema dreta en surt legitimada. És un actor que serà permanent. Ja s’hi pot pactar i s’hi pot conviure amb absoluta normalitat. No és molesta ni per a la dreta ni per a l’establishment. Al contrari! Tot això té la conseqüència d’un discurs que en algun moment pot acabar malament. No oblidem que el discurs d’odi és combustible per a la violència. Pense que pot haver-hi una escalada de violència sense precedents d’ací a poc temps. Açò de les cartes pot semblar anecdòtic, però no ho és tant. Hauríem de veure com ho gestionarà la democràcia, si l’estat espanyol hi posa fre. És que encara no sabem qui va enviar les cartes, tot i que tinc la impressió que Interior ja ho sap.

L’efecte Ayuso, un triomf de la revolta ‘neocon’ espanyola que va començar el 2004?

Un estudi coordinat pel periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos descriu la gènesi de la “revolta neoconservadora”, un dels elements que hauria adobat el terreny a Ayuso

Clara Barbal i Mortés TV3 – 06/05/2021

La victòria electoral d’Isabel Díaz Ayuso a les eleccions madrilenyes fa ressonar els ecos de la dreta neoconservadora espanyola.

Alguns experts apunten que el creixement de Vox a la comunitat s’ha frenat pel discurs d’Ayuso, que recull molts elements programàtics del partit d’extrema dreta. Alhora, el discurs d’extrema dreta en surt reforçat, perquè conviu amb comoditat en l’espectre del PP que encara Díaz Ayuso.

Un exemple el trobem en les paraules d’Ayuso que va pronunciar des del balcó del carrer de Gènova, la nit de dimarts, minuts després de saber que havia doblat els seus escons:

 “Aquesta forma de governar amb opulència i hipocresia des de La Moncloa té els dies comptats.”

Una sort de discurs ‘anti-establishment’ i contra les elits polítiques, malgrat que Ayuso hagi fet carrera política durant els darrers quinze anys.

“La llibertat implica que una persona pugui començar mil i una vegades de zero.”

Ayuso s’ha caracteritzat per l’exaltació dels valors individuals i ho contraposa a les prestacions socials, que considera que creen “deutors amb l’estat”.

“Defensa de la unitat i la llibertat que necessita Espanya.”

Ayuso ha situat els seus resultats com una “moció de censura” al govern de Pedro Sánchez i la catapulta cap a una nova cursa dels populars a La Moncloa.

I els seus punts programàtics predilectes:

“Tenim dos anys de govern per abaixar els impostos, protegir l’educació pública, privada, concertada i especial.”


Tots aquests elements discursius no són nous, sinó que són una expressió del corrent neoconservador, especialment bel·ligerant amb els governs socialistes de José Luís Rodríguez Zapatero (2004-2010) i de Pedro Sánchez (2018-actualitat).

Això es desprèn de l’estudi “Dels neocons als neonazis. La dreta radical a l’estat espanyol”,promogut per la fundació Rosa Luxemburg i coordinat pel periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos.

En aquest informe, es descriu la gènesi del que anomenen “la revolta neocón”, de la qual beu Ayuso. Fins a la irrupció de Vox, “l’escissió neoconservadora del PP”, els populars havien capitalitzat tot l’espectre de la dreta espanyola.

Moltes de les cares visibles del partit d’extrema dreta han passat pel Partit Popular. Amb Ayuso, el neoconservadurisme torna a plantar batalla dins del partit.

“A Madrid, Ayuso ha sabut fer ombra a Rocío Monasterio [Vox]. Una gran part dels votants de Vox han vist encarnades les idees del seu partit en Ayuso. A més, han vist una líder forta, capaç d’articular un discurs de confrontació amb un llenguatge molt proper a l’extrema dreta. L’estancament de Vox a Madrid respon al perfil d’Ayuso”, explica Miquel Ramos

Díaz Ayuso i Aznar, a la convenció nacional del PP el 2019 (Europa Press)

Una guerra cultural

Segons l’estudi, l’onada reaccionària a Espanya comença el 2004: concretament el 14 de març, tres dies després dels atemptats d’Al-Qaeda a Madrid.

José María Aznar perd les eleccions generals, però el PP comença una ofensiva contra el nou executiu socialista de José Luís Rodríguez Zapatero. És especialment virulenta contra tres elements: el matrimoni igualitari, l’avortament i la memòria històrica.

 “No nomes en el terreny polític, sinó que planten una guerra cultural”, diu l’autor de l’informe, Miquel Ramos.

Aquesta “guerra cultural” el PP no la fa sol, sinó que es crea un ecosistema neoconservador que s’expressa a les institucions –amb el PP, UPyD, i després VOX–, els mitjans de comunicació –COPE, Intereconomía, La Gaceta–, centres d’estudi — FAES i GEES — i  societat civil organitzada –Hazte Oír, Asociació de Víctimes del Terrorisme, Foro Español de la Família–.  

“En aquesta batalla cultural és molt important el paper que han jugat fundacions com la FAES o la GEES. Articulen la reacció en contra dels consensos del que anomenen la “dictadura progre”, com si els drets humans fossin una imposició. L’extrema dreta es presenta com a rebel, inclús sovint antisistema, quan el que fan és posar en qüestió la conquesta de drets, els fonaments de qualsevol democràcia“, apunta Ramos


L’11M i la islamofòbia

Amb l’11M, els ‘neocons’ van iniciar una de les primeres batalles contra el govern socialista: encratjaven una “conspiranoia”, per la qual volen atribuir l’autoria dels atemptats a ETA.

“Hi ha unes similituds en l’estratègia actual de Vox i la que ja va articular l’extrema dreta inserida dins del PP d’Aznar. A partir de l’11M, van posar en dubte la legitimitat del govern de Rodríguez Zapatero, qüestionant fins i tot l’autoria dels atemptats, fent ús de la desinformació i les ‘fake news'”, subratlla el periodista Miquel Ramos

Alhora, els va donar munició per iniciar discursos islamòfobs, que el mateix expresident Aznar auspicia. Les idees antiimigració i contra el multiculturalisme comencen a agafar volada als mitjans de comunicació i, en boca de diversos polítics populars, com Ignacio CosidóEsperanza Aguirre o Xavier Garcia Albiol, tres altres grans exponents del neoconservadorisme al Partit Popular.

De fet, Aguirre va ser la dama de ferro ‘neocon’ durant nou anys a la comunitat de Madrid (2003-2012), i Ayuso va ser-ne una estreta col·laboradora.

A través d’Atlas Network, un paraigua de fundacions d’estudi neoconservadores, Aguirre i Aznar van apadrinar l’inici de les carreres polítiques de Santiago AbascalAlbert RiveraPablo CasadoCayetana Álvarez de Toledo i, òbviament, Isabel Díaz Ayuso.  

“Gran part dels protagonistes de l’ofensiva neocon seran claus en la creació i promoció del partit d’extrema dreta VOX i de la progressiva radicalització de la dreta espanyola”, diu l’informe.

L’expresident Jose María Aznar ha felicitat Ayuso pels seus resultats electorals: “El model de llibertat s’entén, funciona i els ciutadans li donen suport. Una gran lliçó i una gran esperança per a tots.”

Isabel Díaz Ayuso i Esperanza Aguirre, el 2 de maig passat (EFE / Ballesteros)


Drets i unitat d’Espanya

La reacció neoconservadora va presentar batalla contra algunes reformes legislatives del govern de Rodríguez Zapatero: l’avortament lliure, el matrimoni homosexual, la mort digna (que es va quedar en intent i no ha prosperat fins aquesta legislatura) i l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.

És quan neix i pren força el lobby ultracatòlic i d’extrema dreta Hazte Oír. Una curiositat és que aquesta organització va fer campanya contra Díaz Ayuso durant les eleccions del 2019, pel seu tímid suport a l’avortament lliure i dels drets LGBT. Una basa que ara pertany a VOX.

També va prendre protagonisme en les manifestacions contràries a l’avanç de l’Estatut de Catalunya, per “l’amenaça a la unitat d’Espanya”, i amb una suposada persecució de la llengua castellana als territoris plurilingües de l’estat, amb el destacat paper de l’Associació Nacional per la Llibertat Lingüística.
 

Hazte Oir, un col·lectiu ultracatòlic (Europa Press)


L’escola i la ideologia de gènere

L’informe recull la reacció a una suposada intromissió de la “ideologia de gènere” a les escoles, un concepte ultracatòlic que inicialment va acollir el Partit Popular i que ara ha recollit Vox. El partit d’extrema dreta ha anat més enllà, oposant-se a la llei de violència de gènere i criminalitzant les manifestacions feministes.

En termes d’ensenyament, convé destacar que Díaz Ayuso ha sigut molt bel·ligerant amb la llei ‘Celaá, que pren el nom de la ministra d’Educació Isabel Celáa i que vol enfortir l’educació pública i la immersió lingüística. Com a reacció, va promulgar una llei pròpia a la comunitat de Madrid –“llei de llibertat d’elecció educativa”– per blindar els concerts educatius.

“Una de les claus de la batalla cultural de l’extrema dreta és la ressignificació de conceptes. Apropiar-se de la paraula llibertat, o el dret a escollir. S’apropien fent ús del victimisme des del privilegi, molt habitual en l’extrema dreta: qüestionar que determinats col·lectius accedeixin a drets perquè els que ja els tenen els perdrien”, descriu Ramos

El presidt del PP, Pablo Casado, i la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en campanya contra la llei Celaá (Eduardo Parra / Europa Preess)


Aznaristes entre els fundadors de VOX

En síntesi, l’estudi “Dels neocons als neonazis” situa la reacció neoconservadora en el Partit Popular d’Aznar. Aquesta ideologia perd la seva influència amb la direcció “moderada” que pren Mariano Rajoy a partir del 2011. D’aquell substrat, neix Vox, el 2013.

“Això significava que el sector neocon i les seves propostes havien quedat marginats dins el partit, cosa que constituiria l’impuls definitiu perquè d’entre les seves files sorgissin elements descontents que fundaran un nou partit, Vox, plenament lliurat a les propostes ultradretanes i a l’ús profús de les guerres de gènere com a eina disruptiva del panorama polític institucional”, recull l’informe

En aquest sentit, cal destacar que set dels deu fundadors de Vox han militat o han tingut una estreta relació amb el Partit Popular d’Aznar: Santiago Abascal, Aleix Vidal-Quadras, José Luis González Quirós, Ignacio Camuñas, José Antonio Ortega Lara, Ana Velasco o María Jesús Prieto-Laffargue.

Ortega Lara, González Quiróis i Santiago Abascal, durant la presentació de Vox (Europa Press)