Les rèpliques del terratrèmol trumpista són ben presents. Si l’expressió woke va néixer a territori estatunidenc com a un concepte per estar a l’aguait contra el racisme i, més tard, per definir les persones conscients de les lluites feministes o pels drets LGTBIQ+, la ultradreta ha pervertit el terme fins a convertir-lo en un insult contra els abanderats d’aquestes causes progressistes. Una estratègica discursiva que erosiona els drets humans.
Per Moisés Pérez EL TEMPS
Publicat el 10 de juliol de 2023 Núm. 2039
La plaça major de Valladolid restava de gom a gom a l’espera del sermó de l’arquebisbe Luis Argüello. Era principis d’any i, com marca la tradició, el jerarca eclesiàstic disposava del seu moment per traslladar als habitants de la capital de Castella i Lleó els seus posicionaments ultraconservadors. En un territori cogovernat pel PP i l’extrema dreta Vox, el representant de l’Església catòlica carregava contra «la ideologia de gènere», un concepte emprat pels sectors ultracatòlics per atacar el feminisme i els defensors dels drets LGTBIQ+.
«L’indigenisme, els nacionalismes, els corrents identitaris, ètnics o d’orientació sexual o qualsevol altra expressió del pensament woke mesclen reivindicacions legítimes amb propostes emotives i de desconstrucció antropològica i històrica per a construir relats marcats per l’enfrontament i lluites de poder que afebleixen l’ordre institucional vigent», vociferava des d’una mena de púlpit instal·lat al centre de la ciutat banyada pel riu Pisuerga. El discurs el repetiria durant la Setmana Santa.
La utilització d’un terme anglosaxó com ara woke no era ni casual, ni tampoc estranya. La Conferència Episcopal Espanyola n’havia fet ús, així com l’extrema dreta Vox l’havia utilitzat per a carregar contra les onades morades en defensa de la igualtat de gènere. La paraula, però, feia temps que s’escoltava als Estats Units d’Amèrica. El magnat i expresident estatunidenc, Donald Trump, va utilitzar-la sovint als seus mítings i el governador de Florida, el republicà ultraconservador Ron DeSantis, n’estava obsessionat.
«Lluitem contra els woke durant la legislatura. Lluitem contra els woke a les escoles. Lluitem contra els woke a les empreses. Mai ens rendirem enfront la xusma woke. Florida serà la tomba dels woke», va proclamar DeSantis, rival de Trump a les primàries presidencials dels republicans, en la seua intervenció per celebrar la seua victòria en els comicis de meitat de mandat als Estats Units d’Amèrica. Eren els inicis d’una croada marcadament ultraconservadora.
DeSantis, de fet, va aprovar l’any passat una llei antiwoke a Florida, amb la qual buscava prohibir en les escoles ensenyar continguts que aborden els orígens de les discriminacions per raça, color de pell, sexe o origen nacional. A pesar que un jutge federal va tombar parcialment aquella normativa per considerar-la com a un projecte legislatiu «totalment distòpic», el preaspirant a la Casa Blanca havia exhibit per enèsima vegada el seu segell ideològic ultra.
Ara bé, quin és el significat de woke? Per què s’ha convertit en una paraula recurrent als missatges de l’extrema dreta nord-americana i, fins i tot, europea? Aquesta expressió es traduiria originalment com a “estar despert” o “conscienciat” enfront les injustícies racials o socials. El primer ús acreditat va donar-se l’any 1938, quan l’artista afroamericà Huddie Ledbetter, un virtuós del blues i del folk, va acabar un dels seus temes amb l’afirmació: «Mantingueu els vostres ulls ben oberts».
Dos anys més tard, va produir-se la segona referència. Segons explica l’escriptor especialitzat en la història de la lluita afroamericana, Michael Harriot, en un article publicat a The Guardian, un membre del sindicat de miners racialitzats va prometre que els participants de la vaga «romandrien més temps conscients» que els seus opositors. La icona contra la discriminació de les persones afroamericanes als Estats Units d’Amèrica, Martin Luther King, també va fer-ne ús de l’expressió a les seues mítiques intervencions per la igualtat racial.
«L’origen del terme woke cal buscar-lo en les lluites de les persones negres als Estats Units d’Amèrica pels seus drets, pels drets humans», exposa Laura Camargo, professora de Sociolingüística i investigadora d’Anàlisi del Discurs de la Universitat de les Illes Balears. «Era un concepte emprat per a englobar la lluita antiracista, contra la xenofòbia i que, posteriorment, s’ha ampliat fins a abraçar a les lluites pels drets de les minories discriminades històricament, les quals no serien tan minoritàries en cas d’unir-se», complementa.
Perversió ultradretana
L’onada reaccionària encapçalada per Trump als Estats Units d’Amèrica, amb fortes rèpliques arreu del Vell Continent, ha comportat una transformació perversa d’aquest concepte que definia les persones que romanien a l’aguait contra les injustícies racials o socials. Arran d’una campanya orquestrada per una extrema dreta hàbil per col·locar els seus missatges als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, woke va convertir-se en una mena d’insult contra els progressistes, amb l’objectiu d’estigmatitzar les lluites pels drets del col·lectiu LGTBIQ+, l’antiracisme o el feminisme.
«Woke ja no defineix la lluita antiracista, al moviment afroamericà pels drets civils, estar desperta i alerta davant de les injustícies en relació amb els processos de racialització. Ara és un concepte que utilitza l’extrema per burlar-se», assenyala Özgür Güneş, sociòloga de la cooperativa Col·lectivaT i professora associada del departament Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. «El significat que té ara el terme woke no ens és desconegut perquè a Catalunya estem acostumades a sentir l’insult de ser progre», contextualitza.
A l’Estat espanyol, fins i tot, s’han donat casos oposats, on l’extrema dreta i la dreta han buscat despullar de la connotació negativa a una expressió interpretada habitualment com a un insult. «Fins a l’arribada de Vox, fatxaera un concepte amb un rerefons negatiu. L’extrema dreta i una part del PP, especialment per part de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, ha tractat de pegar-li la volta. No debades, Ayuso va compartir a les seues xarxes socials un vídeo defensant explícitament el terme i que havia elaborat Neos, una plataforma amb rostres visibles com l’exministre d’Interior amb el PP, Jaime Mayor Oreja», rememora Anna López, analista política experta en moviments ultradretans.
L’extrema dreta estatunidenca va començar a insultar amb la paraula woke, segons recorda aquesta investigadora, «com un contraatac a la força del moviment Black Lives Matter i la seva capacitat en crear i mobilitzar la consciència col·lectiva també en col·lectius no racialitzats». «Igual que la transfòbia i tots els elements que s’utilitza per justificar-la han començat a guanyar més popularitat i visibilitat quan la lluita LGBTI està en un moment culminant, no sorprèn que l’ús que fa l’extrema dreta de l’Estat espanyol o del Regne Unit del terme woke coincideixi amb el moviment internacional Black Lives Matter», analitza.
L’efectivitat ultra per capgirar el significat de woke com a una expressió negativa ha estat associar-la a casos concrets que de manera descontextualitzada generen polèmica, especialment a les xarxes socials. «L’extrema dreta ha identificat el terme woke en episodis puntuals que poden provocar controvèrsia sobre els moviments feministes, antiracistes o a favor dels drets LGTBI. L’objectiu és ridiculitzar-los, agafar un cas concret per convertir-lo en categoria de tot un col·lectiu social per a criminalitzar-lo», desgrana Miquel Ramos, periodista especialitzat en moviments ultradretans.
«Es juga molt amb el sentiment, amb la falta d’anàlisi, amb els sentiments, amb els malentesos. Es tracta d’una estratègia que s’observa fàcilment amb el feminisme. Quan es posa en dubte la cultura patriarcal per part d’aquest moviment, poden sorgir els prejudicis, els quals són transversals a dreta i a esquerra», relata. I remarca: «L’extrema dreta s’aprofita d’aquestes situacions per a qüestionar i ridiculitzar la lluita feminista».
La guerra dels reaccionaris contra el feminisme il·lustra, precisament, aquest full de ruta, aquesta manera d’actuar per desprestigiar una lluita igualitària. «S’empren fal·làcies, reduccions a l’absurd de les argumentacions i es busca la ridiculització, com ha passat per part de youtubers amb la llei trans», indica Maria Medina, professora del departament de Filosofia i Sociologia de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i especialitzada a desbrossar els discursos antifeministes.
«En alguns dels llibres de l’ecosistema d’activistes ultres contra el feminisme s’intenta retratar a les feministes com a víctimes del seu discurs. S’elaboren missatges descontextualitzats que van directes a l’estómac, amb capacitat perquè siguen assumits de manera simple i amb l’objectiu de considerar les feministes com a radicals, com a tancades de ment», radiografia. «L’objectiu és aquell feminisme que vinculen amb altres moviments socials o amb l’esquerra», puntualitza.
Si bé hi ha diferents canals de distribució d’aquests missatges, el predilecte són les xarxes socials. «El terme woke com a sinònim despectiu i estigmatitzant de les lluites pels drets humans s’ha internacionalitzat i s’ha viralitzat perquè és breu i concís, perquè encaixa dintre del llenguatge més directe, agressiu, simple i menys reflexiu de les xarxes socials», apunta Camargo. «S’imposa el terme woke per assenyalar aquells que suposadament imposen una dictadura de la correcció política, quan es tracta, en realitat, d’una tàctica lingüística de l’extrema dreta per dinamitar consensos bàsics sobre els drets humans», desmunta.
Resignificació preocupant
La reformulació negativa de l’expressió woke ha estat acompanyada d’altres transformacions ideològiques de conceptes com ara la censura. L’extrema dreta, i no només, ha clamat contra una hipotètica cultura de la cancel·lació. «El triomf del discurs d’aquesta mena d’amenaça woke pregonada per l’extrema dreta ha comptat amb persones que han actuat de pont. S’ha bramat molt sobre els suposats perills de la cultura woke i de la cancel·lació per part de personatges mediàtics que romanen callats en els darrers dies contra la censura a obres de teatre», incorpora Ramos.
«Els col·lectius antiracistes, feministes o a favor dels drets LGTBI mai no han tingut el poder i la capacitat per a censurar. Qui compta amb aquesta capacitat és el poder. Qui va aplicar la censura al País Valencià durant anys? Qui va protagonitzar la censura a través d‘accions violentes contra el valencianisme?», pregunta retòricament. «La potència de l’actual onada reaccionària i la interconnexió que ofereixen les xarxes han permès que es compre de manera més ràpida el relat de la cultura woke i de la cancel·lació, així com l’existència de prejudicis que sempre han existit tant a la dreta com a l’esquerra sobre determinats col·lectius», considera.
La crítica contra els col·lectius que engloba l’expressió woke no solament ha estat comprada per formacions d’extrema dreta, sinó que també s’ha sentit en dirigents de la dreta tradicional. «S’ha utilitzat per part del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, d’Alternativa per Alemanya, de Vox o del partit polonès Llei i Justícia, però també a l’òrbita del PP», incideix Camargo, qui alerta de «l’ús de les paraules i dels riscos de caure en els marcs promocionats pel moviment reaccionari global».
Una part de l’esquerra, fins i tot, ha assumit aquesta perversió lingüística del terme woke. «És fàcil comprovar com els mems de l’extrema dreta contra els col·lectius a favor dels drets LGTBI, antiracistes o feministes són compartits per gent de diferent ideologia. Hi ha uns prejudicis que creen una predisposició a creure’t diferents missatges simples i descontextualitzats. I això és molt preocupant perquè crea un camp de cultiu perillós per a l’ascens de forces ultradretanes», adverteix Ramos.
Aquests discursos de criminalització i estigmatització de lluites com ara el feminisme, l’antiracisme o els drets LGTBIQ+ a través del terme woke o d’altres tècniques compten «amb permeabilitat social», segons subratlla López. «L’exemple més extrem és Polònia, on el 49% de la població creu que els drets del col·lectiu LGTBIQ+ no han de ser els mateixos que els de la resta de ciutadans, d’acord amb l’últim Eurobaròmetre publicat en 2018. La mitjana europea, en canvi, és del 76%», especifica sobre un país en mans ultraconservadores i amb el qual s’emmiralla Vox.
«És necessari recordar que Polònia ha impulsat zones d’exclusió LGTBIQ+, és a dir, polítiques que criminalitzen un col·lectiu concret», apunta sobre com amb l’arribada de l’extrema dreta al poder els missatges de discriminació es transformen en accions institucionals. «Cal recuperar el sentit original a la paraula woke. La seua resignificació per part del moviment reaccionari és molt perillosa perquè ha obert una porta més per atacar frontalment els valors fonamentals», reitera Camargo. L’amenaça de l’enèsima maniobra discursiva de l’extrema dreta contra els drets humans.