Jordi Pascual – 9 de Juliol 2020
La repressió, el classisme, el racisme i els discursos d’extrema dreta tenen en la pandèmia un brou ideal per créixer i, per tant, caldrà una resposta col·lectiva per fer-hi front. Aquest ha estat el tema central de la tercera i darrera jornada del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), celebrada aquest dimecres per la tarda de forma telemàtica. En la sessió hi han participat Miriam García, d’Ecologistes en Acció; Anaïs Franquesa, advocada del Centre Irídia, i Miquel Ramos, periodista i activista.
García ha assegurat que la COVID-19 ha evidenciat el conflicte entre capital i la vida, demostrant la vulnerabilitat de la majoria social davant del sistema econòmic: “La pandèmia cau en un món de geografies profundament desiguals i, encara que la pandèmia no entén de classes, els determinants de salut sí i s’han registrat més contagis en barris pobres, on la crisi derivada també és més salvatge”. També ha recordat que als països del sud global la malaltia arriba a uns sistemes sanitaris desmantellats per les polítiques neoliberals.
En clau de gènere, la pandèmia ha servit perquè les dones assumeixin més costos físics i emocionals i mantenint-se en la invisibilitat les tasques reproductives no remunerades. Des del seu punt de vista, el capitalisme ha intentat interexplorar l’espai domèstic amb el teletreball i noves desigualtats de classe i gènere. També ha transferit fons públics a grans empreses, ha permès que les grans corporacions incrementin beneficis –i tinguin accés a denunciar estats en tribunals d’arbitratge recollits en tractats d’inversions–, ha alimentat l’especulació immobiliària i el monocultiu turístic a Espanya, ha seguit perjudicant el medi ambient i ha prioritzat el capital sobre la vida.
Davant aquesta realitat, García ha defensat que cal defensar el sector públic i la distribució de la riquesa –capital, terra, poder, cures…– i teixir xarxes comunitàries i autònomes que, al marge de la institució, també tinguin un impacte social positiu. Tot això passa, al seu parer, per l’articulació de moviments socials enxarxats i que apostin per la desobediència civil.
Franquesa adverteix, però, que davant d’aquest intent de transformació és esperable un increment de la repressió. Només durant l’estat d’alarma es van posar més d’un milió de sancions i es van produir més de 8.500 detencions arreu de l’Estat acollint-se a l’epígraf de desobediència a l’autoritat de la llei de seguretat ciutadana. L’actitud punitiva ha estat advertida per Aministia Internacional i pel Defensor del Poble a nivell estatal.
També ho va denunciar l’advocacia de l’estat quan va advertir que el govern havia optat per sancionar les persones quan sortien de casa sense que hi hagués desobediència, que ha d’implicar oposar-se a una ordre legítima, directa i clara per part de l’autoritat. “No té sentit perquè la gent va estar a casa per responsabilitat i per por a contagiar-se o contagiar els altres”, ha apuntat l’advocada, que també adverteix que s’ha optat per una dinàmica prohibitiva de mobilitzacions que no queda recollida a l’estat d’alarma. Malgrat això defensa que l’única sortida serà la de defensar els drets al carrer i demanar canvis estructurals de fons.
Finalment Ramos ha explicat que en aquest context s’ha de treballar per aturar l’avanç de l’extrema dreta, que ha aconseguit marcar l’agenda mediàtica i política: “Si ens fixem, l’extrema dreta no ha proposat res que millori la vida les persones durant la crisi ja que és una extrema dreta profundament neoliberal que no parla del model econòmic per imposar altres marcs i no mirar les polítiques”.
Les mentides es difonen amb facilitat a través de les xarxes socials però, recorda, a Espanya es remunten a l’any 2008, quan la dreta va iniciar un operatiu per difondre mentides, oposar-se a les polítiques socials i crear una teoria de la conspiració al voltant de l’atemptat de l’11M. Per a ell, aquest context va posar les bases de l’extrema dreta actual, llavors diluïda entre una dreta amb sensibilitats múltiples.
Però quan es proposen mesures per evitar la difusió de falsedats, ràpidament la mateixa extrema dreta que pretén beneficiar les elits critica el control social de les minories com a estratègia política. Ramos considera que una bona mostra d’antifeixisme ha estat el naixement de xarxes de suport veïnal a moltes ciutats, on persones en molts casos vingudes de moviments socials diversos s’han unit per evitar deixar ningú enrere.
El curs d’estiu de la Unipau va començar el dilluns de forma telemàtica i girant al voltant de l’origen i les conseqüències de la pandèmia. Ha tingut tres sessions: una primera sobre medi ambient, la segona sobre economia i aquesta darrera amb una mirada social. Pots recuperar les sessions al canal de YouTube de la Unipau.