L’assalt al Capitoli dels EUA és només un avís. Però ni és el primer ni serà l’últim. Qui té capacitat per fer alguna cosa per evitar-ho, hauria de fer-ho
Miquel Ramos – Crític – 8 de gener 2021
Entre rialles, bromes i fotomuntatges, una de les imatges més comentades després de l’assalt al Capitoli ha estat la d’un home disfressat de no sabem què. Es tracta de Jake Angeli, conegut en xarxes socials com Q-Shaman, un aspirant a actor i fidel seguidor de Trump, i un dels propagandistes de les teories conspiranoiques ultradretans de QAnon. Segons els seguidors d’aquesta teoria, hi ha una conspiració de pedòfils i adoradors de Satanàs que governen el món que tenen com a objectiu evitar que Trump torni a governar. I, per això, haurien ‘arreglat’ les eleccions i donat la victòria a Joe Biden. Sota aquesta imatge caricaturesca es presenta, diverses vegades i des de fa temps, l’extrema dreta.
Aquesta teoria, que pot semblar una ximpleria, és una de tantes altres que circulen pels entorns ultradretans del planeta. Fa uns dies, el programa Cuarto Milenio va dedicar un dels seus programes a ¡l fenomen migratori arran de l’arribada de diverses persones migrants a les Canàries. Amb el títol Las sombras de la crisis migratoria, el programa explicava al web de la cadena que Iker Jiménez analitzaria amb els seus col·laboradors “els interessos profunds i foscos que hi ha darrere de totes les crisis migratòries: immigració, màfies i el que no s’explica sobre aquestes situacions com la que s’està vivint en l’actualitat a Canàries”. Més enllà de l’ambient misteriós amb el qual envolta aquest programa qualsevol tema que no tingui fantasmes ni ovnis, tan sols el marc amb el qual va ser anunciat ja indicava per on anaven els trets.
Teories com el Pla Kalergi i altres semblants són el combustible necessari per prendre una enorme foguera de conseqüències imprevisibles
No era la primera vegada que el programa explicava una altra de les teories habituals de l’extrema dreta, el Pla Kalergi. Aquesta idea, promocionada pel neonazi i negacionista de l’Holocaust Gerd Honsik, defensa que hi ha un pla ocult per afeblir la raça blanca a través del mestissatge que provoca la migració, i aconseguir així mà d’obra barata i éssers humans més febles. El periodista Antonio Maestre ja ho va advertir el passat abril, quan Iker Jiménez va tornar a posar aquesta teoria a l’escaleta. I avisava: “Quan el món de la conspiració es fica en política acaba convertint-se en brou de cultiu de missatges tòxics i perillosos”. Aquesta teoria i altres semblants són el combustible necessari per prendre una enorme foguera de conseqüències imprevisibles. Aquesta vegada, a més del Pla Kalergi, el programa va parlar de la Teoria del Gran Reemplaçament. Aquesta adverteix d’un altre pla ocult per desplaçar demogràficament i cultural a la població europea a través de la immigració, sobretot la de persones musulmanes, que acabarien instal·lant la xaria en el vell continent. Neonazis celebraven en diversos fòrums que les seves idees havien arribat a ser presentades en prime time. També ho van fer els negacionistes de la Covid-19 i conspiranoics diversos quan el programa va oferir versions alternatives sobre l’origen del virus. Els principals portaveus de la ultradreta reivindicaven el programa com a ariet contra la ‘correcció política‘ o el ‘marxisme cultural‘.
El març de 2019, Brenton Tarrant va començar a emetre en directe en el seu compte de Facebook com treia del seu maleter diverses armes de foc automàtiques. Es va dirigir cap a la mesquita d’Al Noor, a Christchurch (Nova Zelanda), i va començar a disparar als presents. 51 persones van ser assassinades i 49 ferides. Va publicar en les seves xarxes la Teoria del Gran Reemplaçament i va reivindicar orgullós la seva acció per salvar el seu poble de la islamització. Tarrant no va ser l’únic que va esgrimir aquests arguments per cometre una massacre. El juliol de 2019, vaig explicar en un article per a La Marea com havia evolucionat el terrorisme d’extrema dreta, considerat ja pels experts una de les principals amenaces per a la seguretat i la democràcia a Europa i els Estats Units. Quines idees i teories compartien tots els terroristes que havien comès aquestes massacres? Doncs el Pla Kalergi, la Teoria del Gran Reemplaçament i altres variants que parlen de poders ocults que promouen la immigració, el comunisme, el globalisme i la submissió de l’home blanc. Després, alguns afegeixen com a còmplices l’esquerra, el feminisme, el col·lectiu LGTBI, els col·lectius antiracistes, les ONG, George Soros i fins i tot Greta Thumberg.
El victimisme és el comodí habitual de la dreta. Quan un col·lectiu guanya drets, els històricament privilegiats es veuen amenaçats
Això no és una simple mentida que una agència de verificació desmunta en un tuit. Aquestes idees s’estenen més del que sembla disfressades amb una altra retòrica menys conspiranoica, però amb el mateix combustible. Les crides a la defensa de la civilització occidental enfront de la contaminació de cultures alienes, o la suposada progressiva pèrdua de drets per part dels autòctons a causa de la migració són alguns dels mantres de la ultradreta. L’assetjament que pateix l’home per part del feminisme o l’amenaça per a la llibertat d’expressió que suposa la dictadura ‘progre’ són també habituals en diversos països. El victimisme del privilegiat és el comodí habitual de la dreta. Quan un col·lectiu guanya drets, els històricament privilegiats es veuen amenaçats. És el temor el rei i dels seus senyors feudals als seus plebeus. Del gran capitalista a l’organització dels obrers. O dels colonitzadors a la rebel·lió dels colonitzats.
Trump no va acceptar el resultat de les eleccions. Fa dies que tira gasolina per tot el país denunciant que li han robat els vots. Alimentant en cada míting tots els relats conspiranoics que circulen per xarxes sobre el complot per acabar amb ell i regalar el país als comunistes. El que va passar al Capitoli, escoltant Trump diversos dies enrere, era més que previsible. No l’assalt -inexplicable la manca de seguretat-, sinó la ira dels seus seguidors. I molts d’aquests són membres de grups d’odi, de milícies armades d’extrema dreta, o fanàtics capaços de qualsevol cosa. Com d’assaltar el seu propi símbol de la democràcia. Alguns eren coneguts supremacistes, als quals Trump ja havia fet més d’un gest de complicitat en anteriors ocasions; altres lluïen sense vergonya dessuadores reivindicant Auschwitz o simbologia ultradretana. Així i tot, alguns propagandistes d’extrema dreta i seguidors de Trump van dubtar del rèdit de l’acció, i van tractar d’acusar els antifeixistes dels fets. Un atac de falsa bandera, deien. Una altra conspiració. Una altra mentida nova contra Trump. No obstant això, els canals de difusió dels principals grups neonazis de país reivindicaven l’acció i asseguraven que es tractava del “principi de la revolució blanca”.
Aquí, certs polítics i periodistes consideren també al govern de Sánchez i Podem il·legítim, i diuen que són víctimes dels mitjans
Aquí, aquesta dictadura comunista de la qual parla Trump i les suposades fake news que tracten d’enderrocar estan cada dia en boca de certs polítics i periodistes, que consideren també al govern de Sánchez i Podem il·legítim, i que són víctimes dels mitjans de comunicació. Assenyalen al Govern com a responsable de les desenes de milers de morts per un virus. I, a més, tenen un pla ocult per omplir la península de migrants, als quals ofereixen tota mena de privilegis davant els espanyols de bé. Hi ha milers d’articles de premsa i de webs amb aparença de mitjà de comunicació que insisteixen en aquests i altres mantres habituals de la ultradreta. I molts altres mitjans convencionals que tan sols serveixen d’altaveu d’aquestes teories i discursos d’odi per considerar que el clic que generarà la indignació ja ho mereix.
No sabem des de quan hem après a conviure amb l’odi i la mentida. Hem acceptat el racisme, el masclisme i l’homofòbia com una opinió respectable més. Hem permès que nens que viuen al nostre país sense pares ni mares siguin assenyalats com a culpables de mil delictes per ser d’un altre país. O que hi ha persones que no mereixen tenir drets. El perill no és que un fanàtic s’immoli un dia o que una manifestació es desbordi. El perill real és que hem permès institucionalitzar l’odi i la mentida. Que veiem cada dia persones morint al mar tractant d’arribar a Europa mentre mengem pipes des del sofà. Que hi hagi militars cantant himnes nazis a les casernes i que els seus superiors, que un dia es fan fotos al costat de rei, l’endemà clamin a un cop d’Estat i a exterminar 26 milions de persones. O que assistim a la presa del Capitoli en directe mentre fem ‘memes’ amb el senyor que porta una pell de búfal sobre el seu tors nu, com si fos una sèrie més de qualsevol plataforma digital a la qual estem subscrits.
No és just, davant de tot això, descarregar tota la responsabilitat sobre la ciutadania. El mateix Govern contra el qual clamen els ultradretans és incapaç d’extirpar el feixisme incrustat en les seves institucions, o de controlar a unes forces de l’ordre que fan servir guants de seda amb l’extrema dreta i bales de goma amb els que demanen més drets humans. Els mitjans de comunicació que s’escandalitzen per la presa del Capitoli i avui fan reportatges i articles retratant als trumpistes, sentin en els seus platós i els deixen una tribuna cada dia als seus homòlegs espanyols. I quan no, ja s’encarreguen ells de difondre els seus mateixos temes: okupes, ‘menes’, moros, bolivarians i sediciosos.
El dels EUA és només un avís. Però ni és el primer ni serà l’últim. Qui té capacitat per fer alguna cosa per evitar-ho, hauria de fer-ho. Com més poder es té, més gran és la responsabilitat. Si convoques una cavalcada en plena pandèmia, no esperis que la gent no hi acudeixi i després li donis la culpa per venir. No la convoquis. Si no vols que els feixistes es creguin amb el dret a esfondrar al Govern de torn, que uns militars, diversos polítics i alguns periodistes en diuen il·legítim, no els ajudis a difondre aquest mantra. I si no vols que els teus propis militars t’enterrin en una cuneta, a tu i a mig país, expulsa’ls ja. La covardia no és una opció per a qui té el deure de procurar pel benestar i la vida de tots.