Miquel Ramos: “L’extrema dreta no batalla contra l’esquerra, planteja batalla contra la democràcia”

06/12/2021 per Miquel Ramos

El periodista valencià i l’investigador Juan Francisco Albert presenten a Les notícies del matí una investigació coral sobre l’evolució de l’ideari de la dreta radical a Espanya i la normalització d’aquest a les institucions

A Punt – 02 de novembre 2021

ESCOLTA L’ENTREVISTA CLICANT ACÍ

“Amb la presència a les institucions l’extrema dreta ha aconseguit un vehicle per a normalitzar el seu discurs. És perillós perquè sense arribar a véncer, vencen”. L’advertència l’han feta en Les notícies del matí, Juan Francisco Albert i Miquel Ramos, coautor i coordinador, respectivament de De los neocón a los neonazis: la derecha radical en el estado español, un nou llibre editat per la Fundació Rosa Luxemburg en què diferents investigadors analitzen l’evolució de l’ideari de l’extrema dreta i l’ascens a les institucions.

Els autors parlen d’una guerra cultural en què una extrema dreta hipermotivada està conquerint espai polític modificant el discurs, però sense canviar molt les idees, en contrast amb una esquerra que perd capacitat de seducció.

Tanmateix, per a Ramos, és una errada interpretar la situació en termes de conflicte dreta-esquerra perquè “l’extrema dreta no està plantejant una batalla contra l’esquerra, planteja batalla contra la democràcia i els drets humans (…) això és una guerra de demòcrates contra antidemòcrates i autoritaris, va del fet que no ens lleven drets que ens ha costat molt de temps aconseguir i que beneficien tothom, hi cregues o no”, ha advertit el periodista.

Abans hi havia una certa vergonya, però ara sembla que s’ha normalitzat ser masclista, racista i xenòfob

El volum traça el camí cap a la normalització del discurs de l’extrema dreta a les institucions, identificant l’ascens de Vox com un factor determinant per a la presència renovada de certs plantejaments reaccionaris en el debat públic, que després es projecten cap a la societat. “Abans hi havia una certa vergonya, però ara sembla que s’ha normalitzat ser masclista, racista i xenòfob”, ha explicat Ramos, que ha volgut deixar clar que el discurs de l’extrema dreta “sempre ha estat tot i la no presència de Vox en les institucions” perquè ja estava “en la criminalització de les persones immigrants, els relats contraris als drets humans i certes polítiques”.

En aquest sentit, ha situat “l’ofensiva neocon” contra les lleis aprovades per José Luis Rodríguez Zapatero (matrimoni homosexual, memòria històrica) fa quinze anys, com el punt determinant que va fer enlairar-se la dreta radical del Partit Popular, que fins a eixe moment integrava part d’aquests plantejaments.

El llibre tracta de desmuntar alguns mites, com la falta de preparació dels polítics d’extrema dreta o el sostén d’una autèntica base popular en el seu discurs a Espanya. Juan Francisco Albert assegura que hi ha “una internacional de l’odi”, de la qual resulten sinergies, estratègies molt meditades, i en què partits com Vox, al qual situa en “l’herència cultural del feixisme”, desenvolupen un paper destacat. “El feixisme mai ha sigut un moviment de persones incultes, estan molt preparats, i han sabut interpretar molt bé els passos de l’esquerra per a aconseguir l’hegemonia cultural, per a pegar-li la volta”, adverteix Ramos.


L’extrema dreta espanyola és profundament neoliberal, no hi ha cap retret a les elits o al sistema

Qüestionen els autors el discurs antiestablishment i antielits de l’extrema dreta, ja que segons expliquen “al darrere hi ha sempre grans fortunes del país” a les quals acusen de “victimisme dels privilegiats” maniobrant per a frenar les conquistes socials que tracten de corregir desigualtats estructurals.” “L’extrema dreta és profundament neoliberal, no hi ha cap retret a les elits o al sistema, l’IBEX-35 està molt còmode amb l’ascens de Vox, un fidel aliat del capitalisme”, explica Ramos.

També posen en dubte la base social popular a Espanya –a diferència del que passa amb el Reagrupament Nacional de Le Pen a França– tot i els tres milions i mig de vots que Vox va aconseguir en les passades eleccions generals. Ben al contrari, identifiquen les classes altes i mitjanes altes com el principal calador de suports–fins ara– de la formació, que asseguren que ha estrenat una nova estratègia obrerista en les passades eleccions autonòmiques de Madrid per a arrapar vots a l’esquerra, ja que fins ara li’ls furta majoritàriament al PP. La competència política entre Vox i els populars preocupa els investigadors, que pensen que hi ha un risc de radicalització del PP en la batalla pels vots.

Alguns grups han aprofitat el corrent negacionista de la pandèmia per a extendre amb èxit el seu ideari

També els inquieta la penetració dels idearis de l’extrema dreta a través del discurs del temor -contra l’immigrant, l’homosexual, els comunistes, etc.- que segons alerten alguns grups han instrumentalitzat hàbilment durant la pandèmia. “Teníem organitzacions que feia temps que estaven desactivades a Espanya que es posaren en funcionament en el confinament i que han aconseguit extendre el seu ideari contra el govern aprofitant el corrent negacionista”, ha explicat Juan Francisco Albert.

Finalment, ha criticat l’escassa capacitat legal per a perseguir els delictes d’odi que pateixen recurrentment alguns col·lectius desfavorits, ja que la norma, “pensada per a corregir desigualtats” s’interpreta judicialment, en moltes ocasions, per a protegir l’honor d’institucions com la monarquia o les forces de seguretat.