La impunitat de l’extrema dreta al País Valencià

El programa Zoom (À Punt) analitza les agressions i actes violents de l’extrema dreta valenciana, que la premsa ha recollit en els últims 50 anys. Entre les que figures morts; agressions; atacas a seus, locals i monuments; atemptats amb explosius, incendis i boicots

Debat sobre les actuacions policials a València durant les manifestacions pel cas Hasel

Debat al programa A La Ventura )À Punt, 19 de febrer 2021) amb el jutge Joaquim Bosch, la Fiscal Susana Gisbert, el músic i representant del Col·lectiu de Músics Ovidi Montllor, Pau Alabajos, la rapera Tesa, l’actor Xavi Castillo i el periodista Miquel Ramos. Amb la intervenció d’un representant del sindicat policial JUPOL.

L’extrema dreta tracta d’infiltrar-se en les protestes dels hostalers i ataca periodistes

Les protestes per l’hostaleria que han tingut lloc a València han comptat amb la presència d’alguns membres de l’extrema dreta, que havien cridat a acudir i que tracten de rendibilitzar el malestar del sector. Alguns dels ultres tenen també negocis d’hostaleria i contactes amb les organitzacions que convoquen les protestes, però davant el comportament d’alguns individus contra periodistes d’À Punt i La Sexta, el gremi s’ha desmarcat de l’extrema dreta.

La hostelería se rebela contra la presencia de la ultraderecha en sus actos

El sector condena la asistencia de radicales ajenos a las asociaciones que agredieron a periodistas y alerta de que es una tendencia al alza

Mateo L Belarte. València 30·01·21 Levante-EMV

La que había sido una jornada «histórica» para la hostelería y el ocio nocturno de la Comunitat Valenciana por la movilización de cientos de empresarios y trabajadores de estos sectores en protesta por su cierre y por un plan de ayudas del Consell que consideran insuficiente, terminó ensombrecida por la presencia de grupos ultraderechistas ajenos a los organizadores y que derivaron en varios episodios de agresiones a periodistas e incluso a algún representante del colectivo tras las manifestaciones del jueves en el centro de València.

Las tres asociaciones convocantes, Conhostur, Fotur y la Coordinadora Empresarial de Ocio y Hostelería, han condenado con rotundidad lo sucedido, desmarcándose por completo de la actuación «detestable» de unos grupúsculos que «no tienen cabida en las concentraciones» del sector, según expresó la confederación que dirige Manuel Espinar en su cuenta de Twitter.

Igualmente, desde la Coordinadora remarcaron que no tienen «nada que ver» con esos grupos ultras y destacan que al percatarse de su presencia disolvieron la concentración, que estaba autorizada entre las 11 y las 12 horas, con celeridad. También desde Fotur lamentaron unas actuaciones que «manchan» el que fue un día de «unión histórica» entre las diferentes asociaciones del sector y aseguran desconocer «de dónde salen» los exaltados, aunque fuentes cercanas a los organizadores de las manifestaciones del jueves los sitúan en el entorno de empresas de seguridad privadas.

Alerta por la presencia ultra

Las agresiones a periodistas de À Punt y de LaSexta se produjeron cuando las movilizaciones, que transcurrieron en un clima de tensión por la situación crítica que atraviesan muchos profesionales del sector pero siempre de forma pacífica, ya habían concluido. Esas mismas fuentes, que prefieren mantener el anonimato, aseguran que llevan un tiempo en alerta tras haber percibido la presencia de individuos más radicalizados y vinculados a partidos de la extrema derecha en sus redes sociales. Por eso, solicitaron emplear un vocabulario «económico» en sus actos, evitando expresiones como «muerte» o «desangrar», e incluso prepararon ellas mismas la cartelería para evitar contenido gráfico «más duro». Iniciativas que no evitaron camisetas y banderas de España con lemas dirigidos al Gobierno central y vinculados a páginas web y cuentas de redes sociales del entorno ultra.

Igualmente, estas fuentes atribuyen a Vox la organización de una marcha «espontánea» de hosteleros que tuvo lugar la semana pasada en València sin contar con autorización y que culminó también en la plaza de Manises.

Se trata del habitual modus operandi de estos grupos ultraderechistas, que buscan sacar tajada de situaciones de descontento y tensión como la que viven los miles de hosteleros afectados por el cierre de su actividad para tratar de incendiar un colectivo que ha sido ejemplar hasta el momento en todas sus movilizaciones e introducir sus propias consignas. 

De hecho, desde el seno de las asociaciones alertan de que desconocidos están tratando de extender una suerte de «negacionismo hostelero» y promoviendo una «rebelión a la italiana» bajo la etiqueta #yoabro, que llama a la desobediencia de las normativas sanitarias y a la apertura de estos locales, cerrados o con restricciones en casi todo el continente, y que en Italia estuvo encabezada por el ultra Matteo Salvini.

Un movimiento que ha ido cogiendo fuerza a medida que avanzaba y persistía la pandemia, tanto en España como en Europa. Este diario ha podido comprobar la existencia de un grupo de Telegram a nivel nacional que aboga por una apertura generalizada y sin restricciones de todos los establecimientos sobre los que pesan restricciones sanitarias actualmente «a partir de un domingo de febrero», el cual no concretan. Ayer contaba con más de 6.600 miembros. 

La presencia ultra en las manifestaciones del jueves en València derivó en dos agresiones a periodistas de las que han quedado pruebas gráficas. A la izquierda, el grupo que intimidó y obligó a abandonar la plaza de Manises a dos periodistas de LaSexta. Y a la derecha la agresión a una reportera de À Punt en pleno directo para el informativo.

Violencia en directo contra el derecho a la información

La presencia ultra en las manifestaciones del jueves en València derivó en dos agresiones a periodistas de las que han quedado pruebas gráficas. A la izquierda, el grupo que intimidó y obligó a abandonar la plaza de Manises a dos periodistas de LaSexta. Y a la derecha la agresión a una reportera de À Punt en pleno directo para el informativo.

Intent de desallotjament i reokupació del CSOA L’Horta de Benimaclet

Vídeos i fotos de l’intent de desallotjament del CSOA L’Horta el passat 14 de desembre de 2020.

Recuperen el CSOA l’Horta després de l’intent de desallotjament per part de la Policia Nacional espanyola

La Policia Nacional espanyola, sense cap ordre judicial, ha canviat els panys de les portes del centre social okupat i autogestionat l’Horta. Després que els agents es retiraren, centenars de persones han tornat a alliberar l’espai, que es troba immers en un procés judicial contra la Sareb

Directa –

Aquest dilluns, 14 de desembre, al voltant de les huit del matí, un fort dispositiu de la Policia Nacional espanyola, format per almenys huit furgons ha ocupat el barri de Benimaclet de València. L’objectiu: desallotjar el Centre Social Okupat i Anarquista (CSOA) l’Horta, ubicat al final del carrer Diógenes López Mecho, junt a la plaça de les Tretze Roses. Els agents, sense cap ordre judicial i cap comunicació prèvia, han canviat els panys de les portes de l’alqueria, han instal·lat alarmes i han col·locat almenys tres portes antiokupa. Segons ha pogut comprovar la Directa, en la zona d’horta que rodeja l’edifici, hi havia almenys una persona, que l’han feta fora.

Diverses persones han respost a la crida de suport i s’han concentrat davant la porta d’entrada, però han estat encapsulades pels agents. Després de diversos moments de tensió entre les activistes i els agents i de les càrregues policials, la Policia ha abandonat l’espai i centenars de persones, membres del CSOA l’Horta i veïnes de diferents barris de València, han aconseguit entrar i han tornat a alliberar l’espai. Aquesta vesprada, a les 19.00 h, s’ha convocat una concentració en la plaça de Benimaclet en rebuig al que han considerat un “atac il·legal”.

El centre social es troba immers en un procés judicial contra la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (la Sareb), qui vol fer-se amb la propietat de l’edifici. Segons ha explicat un dels advocats i membre de la cooperativa El Rogle, Nacho Collado, en l’actualitat, la Sareb només és propietària d’una parcel·la d’horta de 100 metres quadrats, dels aproximadament dotze mil metres quadrats que composen l’espai, amb l’alqueria i els horts del seu voltant. “Aquest matí, ens hem adonat que la nota simple no era de la casa. S’ha produït un desallotjament en un lloc en què no constava cap procés”, explica Collado, fent referència al fet que l’actuació policial d’aquest matí s’hauria d’haver limitat només a una parcel·la de l’espai i, per tant, l’actuació ha sigut completament “il·legal”. L’assemblea del CSOA l’Horta, qui demanarà responsabilitats per l’intent de desallotjament de l’alqueria, ha guanyat ja dos dels quatre procediments judicials iniciats per la Sareb, i subratlla que tots es van impugnar, perquè no es van realitzar correctament. “Hi havia una manca d’informació perquè no ens arribara cap notificació”, asseguren.

Els agents han accedit a l’espai i han canviat els panys de les portes de l’alqueria

El CSOA l’Horta del barri de Benimaclet de València naix en l’any 2012 de la voluntat i l’esforç d’un grup de persones que volien dotar a València d’un espai de trobada per a col·lectius, així com enriquir el teixit social de la ciutat. Des dels seus inicis, les seues membres han treballat per crear un ambient “exempt de relacions de dominació i submissió”, apostant per l’organització assembleària i horitzontal, l’autogestió, la solidaritat i la reciprocitat.

Tot comença a finals de març de 2012, quan al caliu del Moviment 15-M i seguint l’exemple del moviment llibertari de la dècada dels 90, una trentena de joves van reapropiar-se d’una alqueria abandonada. Aquesta havia sigut propietat d’una família, que l’havia utilitzada com a local de la seua floristeria. Tanmateix, els processos d’especulació urbanística a l’horta de València amenaçaren el futur del negoci i comportaren que la família es desfera d’ella en l’any 2003. Més tard, va ser ocupada per una família en situació de vulnerabilitat i també per altres joves, fins que l’assemblea del CSOA l’Horta va decidir “treure la parcel·la del gueto, portar-la a primera línia política i crear un espai d’autonomia i resistència”.

GALERIA DE FOTOS DE GERMAN CABALLERO (Levante-EMV)

GALERIA DE FOTOS D’EVA MAÑEZ (València Plaza)